L'èter comprimit

DON Àngel Colom Aguilar és un home més enginyós i més estrateg del que pot semblar a primera vista un inventor. Quan va veure que els bolets animats ens rodejaven irremissiblement i anaven a derrotar-nos, s'enfilà depressa al Cosmonautilus, dient-me:
—Protegeixi la retirada, Guillem !
—Guillem? — vaig fer jo. — Conformes. — I em vaig disposar a seguir-lo.
—No, home ! — cridà don Àngel ja des de dins l'aparell. — Dic que vostè, que es diu Guillem, protegeixi la retirada.
—Ah, si, si ! — I vaig emprar un aire de protector que m'estava molt bé, però la retirada no la veia enlloc.
Es cert que la nostra situació tenia certa retirada amb la d'en Gulliver a Lil·liput, però segurament no era aquesta la retirada a que al·ludia el meu company.
Començava ja a capficar-me i algun bolet atrevit ja s'enfilava per les meves sabates, quan el senyor Colom reaparegué portant un paquet dels seus queviures concentrats i començà d'apedregar amb ells l'exèrcit de bolets.
 —Què els hi tira? — vaig preguntar-li.
—Castanyes concentrades. Paff ! Nates comprimides. Xec ! Pinyes seques. Pum ! Galetes torrades. Piff ! Mongetes explosives. Boom !
Els títols els deia ell, però els sorolls indicats els feien els esmentats projectils en caure damunt els infeliços bolets, els
quals aviat desaparegueren del camp de batalla, deixant nombrosos morts i ferits
que nosaltres vàrem recollir per fer un fricandó amb extracte de filet de vedella.Allunyat ja el perill dels bolets vàrem fer alguns estudis sobre la superfície de la lluna. Aquest astre resulta ésser compost d'una barreja de ciment Pòrtland i de terra d'escudelles. Hi ha moltes betes d'aigua i filons de minerals, segons el senyor Colom. Així resulta la lluna un aparador de betes i fil...ons. Els minerals més importants són el ferro esmaltat, cl llautó, la plata Meneses, les perles, el vidre i la llauna.
Del regne vegetal, hi havia carabasses vinateres, orxata de xufla, i pebre vermell.
Del regne animal, el senyor Colom i jo.
Ademés, els bolets caminadors que pertanyen al regne boletal o regne de les boles i són de la família de les En-redaderes.
La temperatura de la lluna és de moltes dècimes. Per això se l'anomena l'astre dels poetes.
Després d'aquestes observacions el senyor Colom agafà el telescopi i començàrem d'examinar la terra i fer-hi senyals per telèfon sonse fils.
Aquest no donà cap resultat, car ja sap tothom que el telèfon, si no té fils
no funciona, almenys així vàrem experimentar-ho tots nosaltres llavors de. la nevada.
En canvi, amb la ullera vàrem veure moltes coses. En primer lloc a Barcelona el públic assaltant can Patufet, per assabentar-se do nostres darreres noticies. La cua arribava fins davant del Liceu i això que eren quatre a despatxar números.
A l'Observatori Fabra veiérem un moviment inusitat i el senyor Comas amb sa cucurulla d'astròleg que ens estava descobrint com a habitants de, la lluna.
Perquè no ens prenguessin per llunàtics vàrem cuitar a enfilar-nos de nou en l'aparell i fugirem de la lluna, emprenent de nou el camí de Març.
Tot fent via, vaig demanar al senyor Colom que es servis explicar-me el secret del Cosmonautilus i ell accedí, començant:
—Ja sabrà vostè el que passa si a un cos en moviment se li afegeix massa.
—Massa què ?
—Massa, home! No sap cl què és massa.
—Allò del Dijous Sant, per matar jueus ?
—Ja veig que no sap matemàtiques i no ens entendrem.
—Qui jo ? Que no sé matemàtiques, jo que m'après la taula de sumar per quatre síl·labes, saltada !
—Així vostè sap extraure arrels?
—Ja ho crec! Es a dir, segons quines. No sóc dentista, però sóc força pagès.
—Què vol dir amb això?
—Que d'arrels de queixal no en sé extraure, però arrels de tomaquera potser sí.
—Bé, ja li explicaré sense fórmules. Consideri vostè un tub ple d'aire comprimit. Si el destapem d'un costat, què passarà.
—Que no hi haurà tap.
No, home ! Que sortirà l'aire amb força, i reaccionant contra l'aire ambient farà córrer el tub.
—Caram !
 Si, senyor, igual que un coet, sinó que aquest, enlloc de l'aire comprimit, el fan córrer els gasos de la pólvora.
—Renoi !
—Però això pot fer córrer un aparell per l'aire, però no el Cosmonautilus per l'espai, perquè en l'espai no hi ha aire, sinó el buit.
—Ah, ja ho veig ara ! Vostè domina el 8 amb el seu invent 9.
—Si, senyor. Jo vaig dir, l'aire comprimit fa córrer un tub per l'aire, doncs per fer córrer un aparell per l'èter interestel·lar usaré un aparell d'èter comprimit!
—Mosca!
—La dificultat més grossa era, que ara d'èter no en venen sense recepta...
—Si, sols els metges poden usar metzines ara.
—Em faltava, doncs, un metge que m'ajudés.  Per fi,  un dia, encenent el llum, em vingué una idea lluminosa.
—Era del cas.
—Si, fou com allò de: Hágase la luz y la luz... se fué ! Se m'acudí al moment, que si per obtenir èter em faltava metge, en l'encenedor en tenia, de metxa. Des d'aquest moment fou format el Cosmonautilus, aparell transplanetari amb motor d'èter comprimit.
Dient això un fort sotrac l'interrompé, i mirant enfora vàrem veure que havíem topat amb Març tot badant.
Ja hi érem ! Davant nostre un rètol deia; Ciutat n.º 84.223. Automòbils, marxa lenta !!!
GUILLEM D'OLORÓ