Ja poden dir els filosops i tractadistes, ja es pot esgargamellar l’historia parlant-nos uns i altra de l'ingratitud humana í del desempar, pobresa i despreci general en que han viscut en tot temps els savis i mort tots els poetes i inventors! Es inútil tot quan diguin. No lograran convèncer ni a mi ni a mos volguts llegidors ja que tant jo com ells tenim ben a la vista, ben palesa, la prova del contrari.
Ja haureu comprès que em refereixo al justíssim premi que he rebut en veure'm obsequiat amb una amabilíssima dedicatòria per un inconegut i galant admirador del meu indiscutible mèrit, de la meva profunda a l'ensems que gaia ciència i del meu prodigiós enginy.
Oh amic inconegut! Ma veu, altres cops horríssona, esdevé esquàlida i exànime per l'emoció en donar-te des d'eixes ratlles les més expressives gràcies! Tu no em coneixes, almenys jo no et conec a tu, i no obstant, un desig innat de justícia t'ha fet declarar-te admirador meu en llegir i apreciar els treballs de ma aurífica ploma!
No vull deixar-te més temps en la desconeixença de ma persona, i, en l'impossibilitat de presentar-me davant teu, vaig a descriure'm per tal de que gosis amb els ulls de la pensa la visió d'un savi ingenu, d'un gran home, millor dit, d'un home gran, o millor dit encara, d'un home llarg, que així sóc jo, llarg, llarg, tenint com diu el poeta de per riure:
i els peus a dintre la neu,
Llamp de Déu!
Bé, això de la neu, quan era a l'Himalaia, ara per ara, els peus els tinc dintre les sabates.
Et preocuparà potser, esbrinar la manera com he pogut adquirir tal tresor d'infusa ciència dintre mon enlairat cap. No ho estranyis incògnit admirador; és que de petit, a escola no estudiava gens, però en canvi tenia la graciosa costum de tirar boles de paper mastegat al sostre i a la pissarra. Calcula si vaig empassarme'n de suc de ciència mastegant els llibres full a full!
Aquesta afició a la sabiduria motivà tal admiració per part dels mestres que resolgueren contribuir a mos estudis amb tots els medis que en llurs mans estaven, o sigui, donant-me gentilment permís per estudiar durant les hores de pati, tancant-me al quarto fosc per afavorir mes meditacions, fent-me escriure cent vegades el verbo enredar en clase i posant-me dret, braços en creu i el llibre per barret davant dels demés xicots com a vivent exemple de sabiduria escolàstica.
A la tendra edat de deu anys tres mesos i un dia, ja sabia contar amb els dits, sumar i ensumar (més d'això que d'allò), restar ajagut, multiplicar les taques de tinta del meu davantal i dels companys, dividir fruites quedant-me la més grossa i resoldre problemes econòmics com aquell de fumar cl doble pel mateix preu. No el saps? No el sabeu tampoc, pacients llegidors? Es molt senzill. Dius a un amic: Dóna’m un cigarret que t'ensenyaré la manera de fumar el doble. Te'l dóna. Encens, fumes i li dius: Veus, ara he fumat i encara em queden els diners per tornar-hi. Fes com jo i fumaràs doble pel mateix preu.
Davant de aitals progressos rés té d'estrany que em traguessin d'escola, temorosos els mestres de la competència que els feia.
Llavors vaig dedicar-me a la gaia ciència, o sigui la dels que. no serveixen per res més. Versos, goigs, romanços i proses brollaren de ma ploma i em presentaren la capficant qüestió de: Com els firmaria?
Perquè el nom amb que firmo, ja deus sospitar, o velat admirador, que no és més que un àlies, un d'allò que en diem els savis pseudònim, de caire cavalleresc i trobadoresc, per significar mes accions solípedes i mon afany de trobar... pessetes.
L'origen d'aquest àlies? Te'l diré, amic, i també a vosaltres, llegidors benvolents, però no ho feu córrer!
Cercar un pseudònim se m'imposà des del primer moment, car mon nom no
és pas publicable. Es una cosa així entre brocs i pastetes que fa riure d'una hora lluny. Però al principi em limitava a firmar mes obres amb una senya digital, ço que ocasionà que en certs Jocs Florals em donessin medalla d'or per brut, com deia cert tipus popular fa alguns anys.
Fou això a la bella vila d'Oloró en terra llenguadociana, la pàtria de trobadors i poetes. Allí concorria jo en temps de Na Clemença Isaura, amb alguns companys quasi tan savis i poètics com ma respectable persona, i fou tan sorollós nostre èxit, tan falagueres les fruites, verdures i carabasses amb que ens obsequiaren i tan expressius els títols que ens varen subministrar, que eixint de la bella ciutat a tota pressa a l'empar de la força pública que ens defensava de la popular exaltació, retornàrem a caseta com poguérem, èpica guillada que em subministrà el no menys èpic pseudònim de
GUILLEM D'OLORÓ !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada