No obstant jo crec que hauria d'animar-se í agafar la ploma, o la Underwood ja que diu que és mecanògraf i omplir quartel-les si no de xistos, de tragèdia o contes fantàstics ja que estic cert que és persona de gust. Prova d'això n'és, el fet d'agradar-li els meus insuperables, clàssics i filantròpics articles.
Si els meus volguts llegidors em permeten un boci de diàleg, le diré a aquest conseller espontani que molt agraeixo ses manifestacions i que procuraré complaure'l, i gràcies per les suggestions. Passi-ho-bé,
Aquest incident m'anima a advertir als meus llegidors i admiradors que tot el qui tingui quelcom per dir-me, no s'ho quedi pas al pap sinó que es serveixi enviar-me quatre ratlles. Se m'ha ocorregut ademés una bona pensada: Com jo sóc tan savi que aviat la ciència no em cabrà a la closca i potser se m'esquerdaria, em proposo co-. municar-vos-en una part, una part tan sols car tota ma saviesa no la pairíeu. Així doncs, tot aquell qui desitgi saber quelcom que ignora, que m'ho pregunti en termes clars i curts tenint en compte que jo respondré des d'aquestes columnes per rigorós torn, donant però preferència a les qüestions cientific-històric-metafisiques i d'aquestes a les que vinguin ben escrites en paper de fil, d’estrassa o ridicol i acompanyant dins el plec un grapadet de tabac, un paperet caramaco i un misto perquè tinc un germanet que mai em calla demanant-me cigarrets i així podré dir-li: Ja fumaràs quan seràs gran; ara jo.
Ademés cal tenir en compte de sols escriure en una cara del paper a la vegada. Els caixistes així ho volen i jo no goso posar-me malament amb els caixistes per por de què em fiquin a la caixa.
Sols temo una cosa i és que tenint en compte que la meva popularitat és ja almenys tan gran com la del Noi de Tona tal vegada em veuré ofega't sots el cúmul de correspondència que em plourà al damunt, però llavors ja hi sé un remei: Faré pagar les consultes a nap o a tres endoles i posaré un parell de secretaris amb l'Enciclopèdia Espasa per despatxar els assumptes corrents reservant-me per mi les qüestions més enlairades tals com Astronomia, Aviació, Ocelleria i Cura de les Testes Calbes.
Salomó es quedarà curt en comparació del davassall de saviesa que s'abocarà en aquestes ratlles. Es veritat però, que Salomó ha rebut el títol de savi força injustament, car jo estic segur que no sabia moltes coses que avui sap qualsevol criatura. Hauria estat bo que la Regina de Saba que li anava a fer resoldre jeroglífics i xarades li hagués preguntat enlloc d'això, la manera de fer que et contestin les senyoretes del telèfon, o quina és la millor marca de màquines d'afaitar o si creia que el fumar escurçava la vida! A ben segur, que el savi rei s'hauria quedat, com vulgarment es diu, a la sopa. Després de tot, jo a Salomó sempre l'he considerat un pobre savi car és evident que amb tota sa ciència, no sabia senyar-se ni dir el Parenostre i malgrat haver construït un magnífic temple, no anava mai a missa.
Ja ho diu ell mateix: Mataiotes màtaioteton (ai ! dispenseu ! com aquell doctor clàssic, ho deia en grec per millor comprensió) vull dir: Vanitat de vanitats i tot és vanitat!
Això ho he fet expressament perquè sapigueu que també sé grec. Tant és així que fins la pega la tinc grega i sé que estic proposat per ésser un dels set savis de Grècia així que hi hagi una vacant.
Amb això, ja ho sabeu, a preguntar toquen ! Des de la Quadratura del Cir-col i el Moviment Continu, fins a l’Influencia de la Geofísica en cl Conreu dels Napicols, des del Progrés dels Pobles Ultragàngics fins a les Receptes Pràctiques per fer passar els Duros Sevillans i des dels Problemes de. l'Ebullició de la Carn d'Olla fins a l'Art de Treure la Rifa, tot ho solucionaré i per a tot tindré resposta adequada si se'm fa la pregunta d'acord amb les abans esmentades condicions.
Si el carter del barri llegeix aquest article, que es dongui per enterat i comenci a llogar un carretó i dos camà-lics per portar-me les tones de lletres i missives que haig de rebre.
Lo que m'atreveixo a recomanar als meus admiradors, és que, per molt que m'admirin em facin la mercè de jamai no sol·licitar de l'autoritat que em concedeixi alguna creu. Ja en tenim prous en aquesta vida perquè ens en vulguem posar d'altres. Cada any l'Ajuntament ens condecora amb alguna nova creu de l'Impost d'Inqtilinat o de l'Arbitri de Palomillas. I ademés és ben sabut que:
Quan els pobles estaven atrassats
els lladres en la creu eren penjats.
I avui que tan progrés es troba arreu
a molts lladres, els pengen una creu.
I en el cas d'un escriptor és encara la creu menys adequada car ja és sabut que quan no es sap escriure... es posa una creu.
GUILLEM D'OLORÓ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada