tag:blogger.com,1999:blog-58434882998754376622014-03-20T01:50:54.886+01:00El meu OncleJosep Broquetas i Rius: Un escriptor oblidat.Martí Broquetashttps://plus.google.com/104087033744294960668noreply@blogger.comBlogger20125tag:blogger.com,1999:blog-5843488299875437662.post-8535145973767879132011-10-18T18:59:00.004+02:002011-10-18T19:09:06.361+02:00Adéu Poesia!<p>Vinc de la muntanya. Ja sabeu que acostumo a deixar-m'hi veure sovint i no cal pas que novament us relati mes desventures en els països de la boira, del sol ardent, de les nits gelades i de les boles dels qui en tornen. No us explicaré doncs que en les Guilleries vaig quedar-me a dormir sota la volta blava (ai si !) a vint metres d'una masia que en la fosca no sabérem veure, i que a la nit veiérem bruixes, fanalets i altres coses pròpies de qui està mig adormit i ha begut un petricó de l’eixut per no agafar fred.<a name='more'></a><br /><p>Res de tot això. Avui us vull parlar del llop.<br /><p>Què té que veure el llop amb les Quatre. Témpores? direu. El llop és més adequat per l'hivern, quan a muntanya neva i la bèstia baixa a les viles per menjar-se els xais i els nens dolents que no volen sopetes.<br /><p>Es veritat, però si ara no és temps de llops tampoc estem en cap de les Quatre Témpores. Així doncs, va de llop.<br /><p>Com he dit, vinc de la muntanya i allí no m'he oblidat de demanar als muntanyesos informacions sobre les bèsties i fantasmes del país.<br /><p>Això era a les Guilleries, a Carós més particularment, terra d'En Serrallonga i allí em digueren que hi havia guineus, gats mesquers, falcons i àligues.<br />—I llops ?<br />—Ni per mostra. L'estrignina els acabà tots anys enrera.<br /><p>Adéu mes il•lusions! Està vist que la ciència mèdica es fica per tot arreu. Matar els poètics llops amb estrignina. Galèn i Hipòcrates !!<br /><p>S'ha acabat doncs tos allò de Le Chaperon Rouge, de Compare el Mal Llop, dels mastins amb collar de punxes i dels udols a la nit mentre entorn del foc l'avi conta a la quitxalleta esverada les rondalles de la mala bèstia !<br /><p>Es veu que si. Doncs ja que tot es modernitza i l'antic heroi matador de llops és substituït per un vulgar xaiet mort de malura i amanit amb aquest magne recurs dels metges que es diu estrignina, vaig jo també a modernitzar les faules del llop esperant que els meus volguts llegidors faran la mercè d'agrair mos desinteressats esforços en favor de l'avenç de la literatura.<br /><p>El Llop Astut — Faula.<br /><p>Hi havia una vegada un llop molt savi. No que sabés de memòria l'Enciclopèdia Espasa, però tenia tant coneixement de. les manyes de l'home, que havia sabut escapolir-se de trampes, paranys i estrignina durant molts anys seguits mentre els seus companys cada dia anaven caient en la lluita i convenientment pelats eren utilitzats en la confecció de pelleteria baix el nom do Renard autèntic de Sibèria.<br />Nostre llop però, es trobà al capdavall que no obstant i sa astúcia no trobava enlloc cap pastor que badés prou per poder afanar-li un xaiet a punt de matar.<br />Per fi es decidí un dia a assajar una nova astúcia i es comprà un vestit de be complert, talla 32, llana garantida i banyes de cel•luloide alemany.<br /><p>Amb aquest vestit, es presentà a la porta d'una cleda i entrà junt amb els demés llanuts a l'hora d'anar a dormir.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/-vIWRw515E2U/Tp2yB8JLjeI/AAAAAAAABsw/97k5Ngx20fM/s1600/Ad%25C3%25A9u%2BPoesia.png"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 276px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-vIWRw515E2U/Tp2yB8JLjeI/AAAAAAAABsw/97k5Ngx20fM/s400/Ad%25C3%25A9u%2BPoesia.png" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5664879652696198626" /></a> <br /><p>S'estigué una estona amagat i quan el pastor fou fora es mostrà en públic intentant fer un discurs de tons avançats.<br />Però una vella ovella l'olorà i li digué:<br /><p>—Mestre, què feu aquí ? No sabeu que no volem propagandes malsanes la gent llanuda ?<br />El llop es quadrà i respongué:<br />—Què hi faig aquí ? I que no sóc per ventura un be com els altres i tan amic com vosaltres de tenir sempre pau ?<br />—M'està bé vostra resposta féu l'ovella però si no és molèstia, faríeu el favor de dir: be?<br /><p>Prou, prou féu el llop. I escurant-se el coll volgué dir be, però li sortí... malament.<br />—Mestre! Us he vist l'orella, féu l'ovella. I dient això tocà el xiulet d'alarma vist lo qual el llop sense esperar més féu un bot per la tanca i desaparegué.<br />Ja el tenim cap al Berlitz School of Languages a aprendre el llenguatge dels bens.<br />El mestre, no fent-li goig l'aspecte de la fera li proposà un curs per correspondència. Ell acceptà i dintre una setmana (o eficàcia dels mètodes mo- derns!), ja parlava en Be com un sol home.<br /><p>De nou es presentà a la cleda i s'hi quedà a la nit.<br /><p>L'ovella previsora el reconegué i s'hi acostà i ell en veure-la esclatà en un concert de bels que la bestiola en quedà tota enternida pensant en son fillet qui a la tendra edat de quatre mesos (la més tendra) fou ajusticiat pel carnisser.<br />El llop es quedà aquella nit a la c!eda i féu un sopar esplèndid posant a to el seu cos escanyolit per tantes setmanes d'abstinència.<br /><p>Però cap allà a la matinada s’oïren cants en la masia de l'amo del ramat. Eren les caramelles car s'esqueia la nit de Pasqua. Per regalar als cantaires l'amo anà a la cleda a cercar un bon be i quin era el més gras sinó nostre llop que ja duia tres anyells sota les costelles?<br /><p>Mig adormit per la pesada digestió es trobà sens adonar-se'n penjat dalt la cistella dels caramellaires i al mateix matí (car els cantaires tenien gana) era menjat a la graella.<br /><p>I aquesta és la moderna faula del Llop Astut tal com l'he portada de muntanya.<br /><br />GUILLEM D'OLORÓ<div class="blogger-post-footer"><p>.....................................</p>
Més contingut a <a href="www.elmeuoncle.cat">El Meu Oncle</a></div>Martí Broquetashttps://plus.google.com/104087033744294960668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5843488299875437662.post-3948453525572813002011-10-18T18:59:00.000+02:002011-10-18T19:03:50.528+02:00Adéu Poesia!INC de la muntanya. Ja sabeu que acostumo a deixar-m'hi veure sovint i no cal pas que novament us relati mes desventures en els països de la boira, del sol ardent, de les nits gelades i de les boles dels qui en tornen. No us explicaré doncs que en les Guilleries vaig quedar-me a dormir sota la volta blava (ai si !) a vint metres d'una masia que en la fosca no sabérem veure, i que a la nit veiérem bruixes, fanalets i altres coses pròpies de qui està mig adormit i ha begut un petricó de l’eixut per no agafar fred.<a name='more'></a><br />Res de tot això. Avui us vull parlar del llop.<br />Què té que veure el llop amb les Quatre. Témpores? direu. El llop és més adequat per l'hivern, quan a muntanya neva i la bèstia baixa a les viles per menjar-se els xais i els nens dolents que no volen sopetes.<br />Es veritat, però si ara no és temps de llops tampoc estem en cap de les Quatre Témpores. Així doncs, va de llop.<br />Com he dit, vinc de la muntanya i allí no m'he oblidat de demanar als muntanyesos informacions sobre les bèsties i fantasmes del país.<br />Això era a les Guilleries, a Carós més particularment, terra d'En Serrallonga i allí em digueren que hi havia guineus, gats mesquers, falcons i àligues.<br />—I llops ?<br />—Ni per mostra. L'estrignina els acabà tots anys enrera.<br />Adéu mes il•lusions! Està vist que la ciència mèdica es fica per tot arreu. Matar els poètics llops amb estrignina. Galèn i Hipòcrates !!<br />S'ha acabat doncs tos allò de Le Chaperon Rouge, de Compare el Mal Llop, dels mastins amb collar de punxes i dels udols a la nit mentre entorn del foc l'avi conta a la quitxalleta esverada les rondalles de la mala bèstia !<br />Es veu que si. Doncs ja que tot es modernitza i l'antic heroi matador de llops és substituït per un vulgar xaiet mort de malura i amanit amb aquest magne recurs dels metges que es diu estrignina, vaig jo també a modernitzar les faules del llop esperant que els meus volguts llegidors faran la mercè d'agrair mos desinteressats esforços en favor de l'avenç de la literatura.<br />El Llop Astut — Faula.<br />Hi havia una vegada un llop molt savi. No que sabés de memòria l'Enciclopèdia Espasa, però tenia tant coneixement de. les manyes de l'home, que havia sabut escapolir-se de trampes, paranys i estrignina durant molts anys seguits mentre els seus companys cada dia anaven caient en la lluita i convenientment pelats eren utilitzats en la confecció de pelleteria baix el nom do Renard autèntic de Sibèria.<br />Nostre llop però, es trobà al capdavall que no obstant i sa astúcia no trobava enlloc cap pastor que badés prou per poder afanar-li un xaiet a punt de matar.<br />Per fi es decidí un dia a assajar una nova astúcia i es comprà un vestit de be complert, talla 32, llana garantida i banyes de cel•luloide alemany.<br />Amb aquest vestit, es presentà a la porta d'una cleda i entrà junt amb els demés llanuts a l'hora d'anar a dormir. <br />S'estigué una estona amagat i quan el pastor fou fora es mostrà en públic intentant fer un discurs de tons avançats.<br />Però una vella ovella l'olorà i li digué:<br />—Mestre, què feu aquí ? No sabeu que no volem propagandes malsanes la gent llanuda ?<br />El llop es quadrà i respongué:<br />—Què hi faig aquí ? I que no sóc per ventura un be com els altres i tan amic com vosaltres de tenir sempre pau ?<br />—M'està bé vostra resposta féu l'ovella però si no és molèstia, faríeu el favor de dir: be?<br />Prou, prou féu el llop. I escurant-se el coll volgué dir be, però li sortí... malament.<br />—Mestre! Us he vist l'orella, féu l'ovella. I dient això tocà el xiulet d'alarma vist lo qual el llop sense esperar més féu un bot per la tanca i desaparegué.<br />Ja el tenim cap al Berlitz School of Languages a aprendre el llenguatge dels bens.<br />El mestre, no fent-li goig l'aspecte de la fera li proposà un curs per correspondència. Ell acceptà i dintre una setmana (o eficàcia dels mètodes mo- derns!), ja parlava en Be com un sol home.<br />De nou es presentà a la cleda i s'hi quedà a la nit.<br />L'ovella previsora el reconegué i s'hi acostà i ell en veure-la esclatà en un concert de bels que la bestiola en quedà tota enternida pensant en son fillet qui a la tendra edat de quatre mesos (la més tendra) fou ajusticiat pel carnisser.<br />El llop es quedà aquella nit a la c!eda i féu un sopar esplèndid posant a to el seu cos escanyolit per tantes setmanes d'abstinència.<br />Però cap allà a la matinada s’oïren cants en la masia de l'amo del ramat. Eren les caramelles car s'esqueia la nit de Pasqua. Per regalar als cantaires l'amo anà a la cleda a cercar un bon be i quin era el més gras sinó nostre llop que ja duia tres anyells sota les costelles?<br />Mig adormit per la pesada digestió es trobà sens adonar-se'n penjat dalt la cistella dels caramellaires i al mateix matí (car els cantaires tenien gana) era menjat a la graella.<br />I aquesta és la moderna faula del Llop Astut tal com l'he portada de muntanya.<br /><br />GUILLEM D'OLORÓ<div class="blogger-post-footer"><p>.....................................</p>
Més contingut a <a href="www.elmeuoncle.cat">El Meu Oncle</a></div>Martí Broquetashttps://plus.google.com/104087033744294960668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5843488299875437662.post-46892285031838915892011-10-04T21:34:00.003+02:002011-10-04T21:34:00.207+02:00Discurs de gràcies<p>Ja poden dir els filosops i tractadistes, ja es pot esgargamellar l’historia parlant-nos uns i altra de l'ingratitud humana í del desempar, pobresa i despreci general en que han viscut en tot temps els savis i mort tots els poetes i inventors! Es inútil tot quan diguin. No lograran convèncer ni a mi ni a mos volguts llegidors ja que tant jo com ells tenim ben a la vista, ben palesa, la prova del contrari.<a name='more'></a><br /><p> Ja haureu comprès que em refereixo al justíssim premi que he rebut en veure'm obsequiat amb una amabilíssima dedicatòria per un inconegut i galant admirador del meu indiscutible mèrit, de la meva profunda a l'ensems que gaia ciència i del meu prodigiós enginy.<br /><p> Oh amic inconegut! Ma veu, altres cops horríssona, esdevé esquàlida i exànime per l'emoció en donar-te des d'eixes ratlles les més expressives gràcies! Tu no em coneixes, almenys jo no et conec a tu, i no obstant, un desig innat de justícia t'ha fet declarar-te admirador meu en llegir i apreciar els treballs de ma aurífica ploma!<br /><p> No vull deixar-te més temps en la desconeixença de ma persona, i, en l'impossibilitat de presentar-me davant teu, vaig a descriure'm per tal de que gosis amb els ulls de la pensa la visió d'un savi ingenu, d'un gran home, millor dit, d'un home gran, o millor dit encara, d'un home llarg, que així sóc jo, llarg, llarg, tenint com diu el poeta de per riure:<br /><center>..la testa dalt els núvols <br />i els peus a dintre la neu,<br />Llamp de Déu!</center><br /><p> Bé, això de la neu, quan era a l'Himalaia, ara per ara, els peus els tinc dintre les sabates.<br /><p> Et preocuparà potser, esbrinar la manera com he pogut adquirir tal tresor d'infusa ciència dintre mon enlairat cap. No ho estranyis incògnit admirador; és que de petit, a escola no estudiava gens, però en canvi tenia la graciosa costum de tirar boles de paper mastegat al sostre i a la pissarra. Calcula si vaig empassarme'n de suc de ciència mastegant els llibres full a full!<br /><p> Aquesta afició a la sabiduria motivà tal admiració per part dels mestres que resolgueren contribuir a mos estudis amb tots els medis que en llurs mans estaven, o sigui, donant-me gentilment permís per estudiar durant les hores de pati, tancant-me al quarto fosc per afavorir mes meditacions, fent-me escriure cent vegades el verbo enredar en clase i posant-me dret, braços en creu i el llibre per barret davant dels demés xicots com a vivent exemple de sabiduria escolàstica.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/-5k24adkpBPI/TnjuHiZ_-4I/AAAAAAAABrE/NUdjGe2-0SY/s1600/1924_Discurs%2Bde%2Bgr%25C3%25A0cies.png"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 144px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-5k24adkpBPI/TnjuHiZ_-4I/AAAAAAAABrE/NUdjGe2-0SY/s400/1924_Discurs%2Bde%2Bgr%25C3%25A0cies.png" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5654531145426008962" /></a><br /><p> A la tendra edat de deu anys tres mesos i un dia, ja sabia contar amb els dits, sumar i ensumar (més d'això que d'allò), restar ajagut, multiplicar les taques de tinta del meu davantal i dels companys, dividir fruites quedant-me la més grossa i resoldre problemes econòmics com aquell de fumar cl doble pel mateix preu. No el saps? No el sabeu tampoc, pacients llegidors? Es molt senzill. Dius a un amic: Dóna’m un cigarret que t'ensenyaré la manera de fumar el doble. Te'l dóna. Encens, fumes i li dius: Veus, ara he fumat i encara em queden els diners per tornar-hi. Fes com jo i fumaràs doble pel mateix preu.<br /><p> Davant de aitals progressos rés té d'estrany que em traguessin d'escola, temorosos els mestres de la competència que els feia.<br /><p> Llavors vaig dedicar-me a la gaia ciència, o sigui la dels que. no serveixen per res més. Versos, goigs, romanços i proses brollaren de ma ploma i em presentaren la capficant qüestió de: Com els firmaria?<br /><p> Perquè el nom amb que firmo, ja deus sospitar, o velat admirador, que no és més que un àlies, un d'allò que en diem els savis pseudònim, de caire cavalleresc i trobadoresc, per significar mes accions solípedes i mon afany de trobar... pessetes.<br /><p> L'origen d'aquest àlies? Te'l diré, amic, i també a vosaltres, llegidors benvolents, però no ho feu córrer!<br /><p> Cercar un pseudònim se m'imposà des del primer moment, car mon nom no <br />és pas publicable. Es una cosa així entre brocs i pastetes que fa riure d'una hora lluny. Però al principi em limitava a firmar mes obres amb una senya digital, ço que ocasionà que en certs Jocs Florals em donessin medalla d'or per brut, com deia cert tipus popular fa alguns anys.<br /><p> Fou això a la bella vila d'Oloró en terra llenguadociana, la pàtria de trobadors i poetes. Allí concorria jo en temps de Na Clemença Isaura, amb alguns companys quasi tan savis i poètics com ma respectable persona, i fou tan sorollós nostre èxit, tan falagueres les fruites, verdures i carabasses amb que ens obsequiaren i tan expressius els títols que ens varen subministrar, que eixint de la bella ciutat a tota pressa a l'empar de la força pública que ens defensava de la popular exaltació, retornàrem a caseta com poguérem, èpica guillada que em subministrà el no menys èpic pseudònim de<br /> <br /><br />GUILLEM D'OLORÓ !<div class="blogger-post-footer"><p>.....................................</p>
Més contingut a <a href="www.elmeuoncle.cat">El Meu Oncle</a></div>Martí Broquetashttps://plus.google.com/104087033744294960668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5843488299875437662.post-33005865537849463412011-09-27T21:28:00.001+02:002011-09-27T21:28:00.125+02:00Una passejada<center><span style="font-style:italic;">Als meus amiguets Peret i Maria Vilalta de Castellar de n'Hug.</span></center> <br /><p>D'ençà que vaig tornar de l'Himalaia, de quina expedició ja en saben quelcom i fins potser massa mos amables llegidors, sentia una fretura de córrer per les muntanyes que no podia satisfer-la passejant pels munts de grava de la Gran Via, ni pujant a aquell pilot de pedres del Parc, que en diuen Montserrat perquè el qui el construí s'errà de mig a mig, ni tampoc grimpant per les façanes com l'home borinot, mosca o dragó que aquests dies ha sigut d'actualitat. Per tot això em vaig decidir els passats dies de Pasqua a sortir per donar un tomb per les muntanyes, i recordant mes passades aventures amb el Comte l'Arnau, quina en faràs? vaig dir-me; cap a Montgrony falta gent ! <a name='more'></a><br /><p> De gent, el que es diu de gent, no n'hi faltava a Montgrony precisament. No menys de quaranta motxilles pujaven al Santuari per diversos camins en aquell lluminós dia de Pàsqua i es veia ben clar que a la nit ni dormint a l'estable es podria estar ample.<br /><p> Com a mi no m'agraden empentes vaig decidir-me a mudar de rumb, i agafant aquell tren que serà elèctric quan ja l'electricitat sigui passada de moda, vaig traslladar-me a Ribes del Freser, deliciós país on encara no ha arribat l'invasió de gente bien estiuejant per la senzilla raó de que l'estiu és encara lluny.<br /><p> A Ribes, no en volgueu més de skis, piolets, llana i altres induments d'anar lluny. Tothom anava a Núria. Jo però, seguint la meva dèria vaig deixar passar a tothom i vaig emprendre la pujada vers les serres de Montgrony passant per un <br />poblet anomenat Campelles on tenen una formosa carretera però no hi ha cap carro en tot el poble. Diu que esperen que els Fords baixin de preu i tots tindran automòbil.<br /><p> D'aquest poblet vaig pujar pel bosc cap a Coll Pan. Aquest coll no és pas tant dur com els del Tibet, nogensmenys per pujar-hi s'hi té que posar el coll. El bosc de la pujada és bastant perdedor però jo duia un company que per trobar camins té molt nas,. Ell i jo ens avenim molt, car quan ell es cansa jo l'animo dient-li el meu nom (guillem! guillem!) i en canvi quan mes forces cauen les cull ell i me les torna.<br /><p> A Coll Tan vàrem dinar. No hi havia aigua però de pa no ens en faltava com ja poden suposar. Després caminàrem llarga estona per aquells cims dominant Montgrony i la coma de Santou, lloc d'on surt mon amic el comte fantasma. Jo prou el cridava, mes no volgué sortir perquè de dia no surt mai. Apropant-se la posta de sol davallàrem ràpidament vers la capelleta de Sant Joan de Cornudell i d'allí cap el poblet de Castellar de n'Hug, lloc d'on ens envien les aigües cap a Barcelona.<br /><p> No trigàrem a entrar-hi, comprovant que hi havia tanta gent com a Montgrony. La fonda, amb tot i ésser fonda, era plena <br />a vessar, i d'un plat de sopa escaldada i una màrfega se'n pagaven preus inversemblables.<br /><p> Aprofitant la darrera claror baixàrem a veure les fonts del Llobregat. Es meravellosa la quantitat d'aigua que en brolla. Quan les muntanyes es posen a fer un riu, creieu que el fan gros !<br /><p> Dormirem al poble de Castellar en una hospitalària casa on tot anà en renou per poder-nos encabir, i a la nit bufà una tramuntana que udolava seguit, seguit, i si no hi volava el comte l'Arnau, algun parent seu devia haver-hi, almenys!<br /><p> Però en honor a la veritat, cal dir que en llevar-nos i emprendre de nou nostra excursió, el comte fatídic no es veia enlloc.<br /><p> No pogueren dir el mateix els qui dormiren a l'hostal, car tinc entès que en llevar-se, el trobaren el compte fatídic: l'enlairat compte de l'hostaler !<br /><p> Quan sortirem del poble era de nit i, sin embargo, feia lluna. Això no passa d'ésser un pleonasme car ja sap tothom que per Pasqua sempre fa lluna si no està núvol.<br /><p> En eixir cl sol arribàvem a la carena en el coll de la Creueta. Allà dalt, a sortida de sol, no canten els ocells ni murmura l'oratjol ni esclaten les violes. Res d'això; allà sols es coneix que ha sortit el sol en que és més clar, però tot aquest reguitzell poètic no es coneix gràcies a Déu.<br /><p> En aquestes altures, a l'estiu pasturen molts bens que es passen la vida rosegant l'herba i després remugant. I és natural que remuguin les bestioles, obligades a pujar aquelles muntanyes tan fatigoses !<br /><p> Nosaltres també remugàvem, parti-cularment jo quan havent-me fet un magnífic perol de xocolata per esmorzar, el vaig deixar damunt la neu per refredar-lo i fonent-se la neu amb sa calor, s'abocà convertint-se en chocolé gelé!<br /><p> Havent cruspit pujàrem al Puig Llançada on feia una tramuntana que ens llançà del puig cuita corrents per por d'encostipar-nos. Quan baixàvem veiérem que pujaven altres grups. Aquí quedà demostrada la supremacia dels que han estat a l'Himalaia sobre els demés. Quan ells hi van jo ja en torno !<br /><p> En una pendent de neu se'ns escapà un bastó. Misteri ? Bruixeria ? No; rellis- cada ! El trobàrem mitja hora més avall. Ara el bastó està tot enorgullit de sa proesa alpinista i es vol fer nomenar As de bastos.<br /><p> I arribem al fi de nostra passejada que fou a La Molina d'Alp, lloc on qui primer hi és primer mol i es puja al tren sense bitllet perquè no en venen.<br /><p> Aquí, el meu vell i destrossat imper- meable negre rep l'alt honor d'ésser confós amb una pesa de sederies franceses per un carrabiner afanyós de caçar frau. Li demostro que es tracta d'un modest xubasquer.<br /><p> —Però, és nuevo?<br /><p> —Ca, si hay siete!<br /><p> —Trae usted siete? Tendra que pagar derechos.<br /><p> —No, si digo que hay un siete, o sea que està rotido !<br /><p> Per fi ve el tren i pugem a la perrera que és on s'està més ample.<br /><p> A Ripoll per prendre bitllet en el tren del Nord hi ha pinyes seques. La cosa porta cua, o millor dit, dues cues car hi ha dues taquilles.<br /><p> El tren es diu « Correu » però sembla que es digui « No correu ! ». Arribem amb molt poques hores de retràs. No cal queixar-nos.<br /><br />GUILLEM D’OLORÓ<div class="blogger-post-footer"><p>.....................................</p>
Més contingut a <a href="www.elmeuoncle.cat">El Meu Oncle</a></div>Martí Broquetashttps://plus.google.com/104087033744294960668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5843488299875437662.post-53534403531197071922011-09-20T18:27:00.001+02:002011-09-20T22:07:40.527+02:00Caça Major<p>Havent-se assabentat de què en una vall de les Guilleries havia aparegut una. forta cria de senglars, en Pau Patam, caçador de primera marca i a l'ensems bromista funerari, envià a alguns companys el següent avís redactat en forma d'esquela:<br />«Don Jabali Salvaje—fallecerà el próxirno domingo habiendo recibido cuatro tiros. Su futuro matador, don Pablo Patam, invita a sus amigos al luctuoso acto. Sale tren a las 5'40. No se invita particularmente.»<a name='more'></a><br /><p>En rebre aquest xisto d'enterro., en Quim Tresols, en Pere Burràs i en Joan Sacsons, companys d'aventures de l’intrèpid Pau Patam, prepararen tots la seva indumentària i «trastos de matar», decidits a no deixar senglar en tota l'encontrada de les Guilleries.<br /><p>Ordinàriament portaven sols la escopeta de dos canons amb perdigó fi per conills i guatlles, però corn ara es tractava de bestiar gros es proveiran de cartutxos amb balins i bales en tanta abundor, que semblava que anessin a jugar un partit a «pam i pet».<br /><p>Demés, tots es carregaren amb grossos ganivets de cuina, destral i revòlver, i encara, per més seguretat, en Patam. s'endugué un bastó d'estoc, en Burràs, que era sereno, el xusso i en Sacsons un sabre rovellat que havia portat son avi en la Camància i la guerra dels matiners. Portaven també corn a reforç dos grossos bull-dogs que els deixà un veí d'en Pere Burràs i un gos d'aquells tant llargs, i cama curts que semblen una salsitxa, que pertanyia a en Pau Patam, qui el feia servir per caçar toixons, però és fama que mai n'havia vist cap.<br /><p>En pujar al tren es promogué un petit conflicte perquè els bull-dogs estriparen el darrera de les calces d'un senyor que els feia nosa per jeure amb comoditat. S'arreglà l’assumpte posant-los morrió i pagant l'import dels danys i perjudicis.<br /><p>Arribant a Breda, on deixaren encarregades una dotzena d'olles per cuinar els senglars que matarien, agafaren l'automòbil fins a Sant Hilari, i aquí començaren a fer càlculs (naturalment). Si anirem per aquí, si anirem per allà, finalment decidiren confiar en el nas del gos llarg de qui deia en Patam que oloraria el senglar tres hores lluny.<br /><p>Camina caminaràs, anaren passant boscos i prats, turons i rieres i la cobejada cacera no apareixia enlloc. Nostres expedicionaris suaven de valent, carregats amb totes ses màquines de guerra i, demés, enfeinats a fer seguir els bull-dogs, què, poc acostumats a tals passejades, refusaven de caminar i tenien d'ésser remolcats amb grans treballs.<br /><p>Com que, refiats de menjar costelles de senglar, havien portat poc tiberi, a l'hora de dinar tingueren de posar els gossos a racció per menjar-se ells el pa i les figues seques que portaven per les bèsties. Això originà protestes dels perjudicats, que li valgueren a en Pere Burràs uns pantalons nous i a en Sacsons una cara nova.<br /><p>A mitja tarda, ja de tornada, semblà de sobte animar-se el gos llarg i començà a furetejar amb gran gatzara dels caçadors que l'anaren seguint amb las armes a punt. D'unes mates sortí, tot d'un plegat, un bulto negre que es quedà mirant-los amb una cara de senglar que feia feresa. Així ho comprengueren en Sacsons, en Burràs i en Tresóls, els quals esfereïts ho donaren a ses cames sens fer cas dels crits d'en Pau Patam que els volia animar complint aquella famosa dita: Al qui s'espanta anima'l!<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/-PKUF_CGZrO8/Tm-FUgs1KoI/AAAAAAAABq8/ildQDDrrQ4w/s1600/Ca%25C3%25A7a%2BMajor.png"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 190px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-PKUF_CGZrO8/Tm-FUgs1KoI/AAAAAAAABq8/ildQDDrrQ4w/s400/Ca%25C3%25A7a%2BMajor.png" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5651882644795107970" /></a><br /><p>Veient, però, que no l'escoltaven es decidí a plantar cara a la fera, tot sol, perquè els gossos els portaven lligats els fugitius, i engaltant L'escopeta disparà els dos canons a l'hora. Per desgràcia el pols li tremolà i les bales anaren a clavar-se en una alzina. Creient sa darrera nora arribada s'agenollà davant la bèstia demanant-li perdó i fou en aquell moment, que un vailet amb esclops comparegué i esclafí a riure mentre amb son bastonet de freixa feia apartar la temuda fera que era un inofensiu to-cino qui, abstret en sa digestió, a penes s'havia adonat de la tragèdia. <br /><p>En Patam s'escorregué més que depressa i anà a trobar sos fugitius amics, als quals explicà com havent errat el tret, havia adoptat una actitud tan terrible que la fera, espantada, havia fugit.<br /><p>Tots restaren convençuts i decidiren entornar-se'n depressa abans no es reproduïssin aitals escenes. Però companys, exclamà en Pau Patam, gosareu retornar a vostres llars sense cap peça de cacera!<br /><p>—Jamai! contestaren els altres. Doncs seguiu-me i ens proveirem, féu en Patam encaminant-se vers una masia.<br /><p>Cridant al pagès li compraren quatre conills, un per barba, i portant-los a un clar del bosc, en Patam proposà a sos companys lligar les bestioles, amb cordills, a un arbre i matar-les a trets perquè semblessin caçats. Així ho feren i el primer de disparar fou en Patam, el rei de la punteria.<br /><p>«Apunten, fuego, pum hi la perdigonada trencà el cordill i el conillet fugi esparverat, no tant, però, com en Patam qui es quedava sense caça després d'haver-la pagat<br /><p>Els companys, no volent-se exposar a la mateixa sort s'emportaren els seus conills de viu en viu preferint un bon arròs amb conill a l'hora d'haver caçat quelcom.<br /><p>No cal dir, que en tornant, tot d tren anava ple de les heroiques gestes del capità Patam i sa colla que deixaven endarrera les del mateix Hèrcules matador de lleons.<br /><br />GUILLEM D'OLORÓ<div class="blogger-post-footer"><p>.....................................</p>
Més contingut a <a href="www.elmeuoncle.cat">El Meu Oncle</a></div>Martí Broquetashttps://plus.google.com/104087033744294960668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5843488299875437662.post-69766458091609193912011-09-13T18:14:00.003+02:002011-09-13T18:19:43.826+02:00El Llum Vermell<p>L'amic Cirera s’ha comprat un automòbil. Un automòbil, com diu ell, de « pistó » encara que, segons ma pobre conjectura, de pistó en són tots o millor dit , de pistons , un a cada cilindre.<a name='more'></a><br /><p>Naturalment , l’auto de l’amic Cirera és un Ford perquè la butxaca no li permet altra cosa. Ell diu que ho fa per seguir la moda i en veritat és innegable que el Ford està de moda car és el cotxe que més es veu. Amb això passa com aquell que deia : Tothom fa molt cas del pollastre i dels llagostins , i jo és el que menjo menys. Així també l’amic Cirera va dir : Tothom fa molt cas dels Rolls i dels Hispanos i jo veig que quasi ningú en té. Doncs vinga un Ford !<br /><p>Demés, com diu ell , els altres seran més grossos , més ràpids , més bonics , però el seu és més Ford , i aquesta és una condició indispensable per circular per les carreteres que disfrutem.<br /><p>En una setmana que fa que el té no ha aixafat més que dues gallines i un gos, ha rebentat dos pneumatics damunt d’ampolles trencades i ha topat amb tres tramvies , resultant sempre sencers ei cotxe i son ocupant, prova innegable de què el cotxe és molt Ford i que l’ocupant és un tros de suro.<br /><p>En semblar-me que ja havia adquirit en Cirera la suficient experiència automobilista per poder fiar-me d’ell, vaig acceptar la invitació que en féu de donar un passeig amb el seu Ford , creient que els HP no es desbocarien.<br /><p>Però així que vaig estar embarcat ja em penedia d’haver acceptat. En Cirera engegava el vehicle a gran ve1ocitat i quan era hora de frenar tenia que rumiar com <br />se feia. Travessant una plaça es posà a fer esses davant d’un senyor esverat que tampoc sabia si anar endavant o endarrera, fins que a la fi , cotxe i transeünt restaren parats un davant l’altre.<br /><p>Tornant a engegar ens dirigirem al carrer d’en Muntaner a provar si tirava i amb un xic més ens tirem nosaltres de cap al fosso del carril de Sarrià.<br /><p>La cosa anava prenent mal aspecte i encara el prengué pitjor quan , sentint-nos cridar des d’una cantonada, ens deturàrem per deixar pujar al qui ens cridava, que no era altre que un company d’en Cirera, l’home més funest i funerari que mai ha existit.<br /><p>N’hi ha prou amb dir que s‘anomena Clotari Mori Mata , que és molt poc viu i bastant calavera, viu al Fossar de les Moreres i fa de conserge d’una casa de socors.<br /><p>Amb aquest cataclisme vivent en nostra companyia per força teníem de prendre mal i així ,va ésser.<br /><p>La cosa fou de lo més senzill que s’ha vist en matèria de desgràcies, i encara és l’hora en que no havem retornat del ensurt , però , segons en Cirera , cent vegades que s’hi trobés li passaria el mateix.<br /><p>Veureu que (però abans deixeu-me arreglar l’embenat del cap , que em fa mal) , <br />anava fent-se tard però en Cirera no volia tornar encara cap a casa per tenir ocasió de lluir sos fanals elèctrics quan se fés fosc. Així fou que ens trobaren ja negra nit en la carretera del Tibidabo passejant amb els llums encesos. En Mori, que no perd ocasió de col•locar algun xisto funerari o alguna història avorrida, ens anava explicant la manera més fàcil de matar un home sense soroll. No cal dir que tant jo com en Cirera rera ens divertíem com dos mussols d’aquells que s'hi fixen tant. <br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/-29PDAo-z4wY/Tm-CGzYnayI/AAAAAAAABq0/5KmTmLtBcYI/s1600/El%2Bllum%2Bvermell.png"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-29PDAo-z4wY/Tm-CGzYnayI/AAAAAAAABq0/5KmTmLtBcYI/s400/El%2Bllum%2Bvermell.png" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5651879110757542690" /></a><br /><p>Tot d'un plegat vàrem sentir un tret dintre el bosc , segurament d'algun caçador que es creia que era de dia per equivocació perquè amb el resplendor de' nostra instal-laci6 elèctrica qualsevol s'enganyava. En Clotari ja en tingué prou per posar-se a contar-nos algunes fetes dels bandolers en les carreteres que ens posaren bastant intranquils i mes quan per causa inconeguda els fanals es posaren a fer mala cara.<br /><p>―I no sols en altres temps, anava dient en Clotari – sinó també ara de poc , aquí mateix hi ha hagut atracaments i robatoris. Una pandilla de ex pistolers s'han dedicat a deturar automòbils amb un fanal vermell i saquejar sos ocupants , maltractant-los.<br /><p>– Doncs a mi no em deturaran, exclamà en Cirera excitat. Ves si per un fanal vermell jo deturaria l’automòbil !<br /><p>Amb aquesta assegurança quedàrem tots tranquil•litzats i ben resolts a passar avant malgrat totes les oposicions.<br /><p>De sobte, en tombar un revolt veiérem a una vintena de metres de distancia , al mig de la carretera , un fanalet vermell. Com els nostres fanals s'havien anat apagant no poguérem veure si era, gaire compacte el grup de pistolers, mes no per això flaquejà nostra decisió. L'amic Cirera (oh bon amic ! ) donant tot el gas a la màquina la llençà endavant a mes córrer fent alhora un estrident senyal amb el clàxon.<br />Solament que no es tractava d'un grup d’atracadors, sinó d'un pilot do grava , damunt el qual el fanalet assenyalava el perill.<br /><p>L'«acordeon» , abans Ford , fou extret del lloc per un carromato , mentre a nosaltres se'ns emportaven els de la Creu Roja.<br /><p>I avui encara l’amic Cirera exclama, enutjat contra les lleis imprevisores : Si els lladres fan servir els fanals vermells, per què no en posen de verds damunt els pilots de grava !<br /><p><br />GUILLEM D’OLORÓ<div class="blogger-post-footer"><p>.....................................</p>
Més contingut a <a href="www.elmeuoncle.cat">El Meu Oncle</a></div>Martí Broquetashttps://plus.google.com/104087033744294960668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5843488299875437662.post-31395435586665751982011-06-09T23:11:00.003+02:002011-06-09T23:11:00.449+02:00Els Fantasmes del Castell<p>D'ençà que havia llegit «El Conda de Montecristu» (que deia ell) i altres obres més o menys literà- ries, la mania dominant, d'en Quim Pitungles era la recerca de tresors amagats, ja fossin en catacumbes, gol- fes o mobles vells. <a name='more'></a><br /><p>Tot el que a tresors fes referència era objecte de sa predilecció, i així sos pres- tatges eren plens d'enquadernacions de «Economia i Finances» de vells Thesaurus Poeticus, de tractats de les caixes de cabals i fins de les obres completes d'un tal T. Soro, poeta de l'Amèrica Central pujant a mà esquerra.<br /><p>Coneixia de memòria l'ús de la vareta endevinadora, i una vegada que la féu servir, mitjançant tan útil estri va descobrir... a un senyor que passava, el barret del qual caigué a terra i entre sos crits i imprecacions li quedà lleure a en Quim per veure en l'interior del barret l'etiqueta del sombrerer plena de medalles d'or «en varies exposiciones» comprovant així l'eficàcia de sa vareta, ja que fins en imatge olorava l'or.<br /><p>En una de ses freqüents expedicions als Encants (en recerca d'objectes d'or que s'haguessin rovellat i els venguessin creient que era ferro vell) descobrí un llibre molt rònec amb cobertes de pergamí rebregat que, fullejant-lo, veié que tractava d'alquímia, l'art, com ell no ignorava, de fabricar or amb plom, llauna i fins amb serradures de suro.<br /><p>No cal dir que s'apressà a adquirir el patracol i endur-se'l a casa seva, on, amb <br />ajuda d'una lupa i molta paciència, procedí a desxifrar les romàtiques pàgines.<br /><p>El llibre era compost per un tal Gueran de Cabrils, ermità de Montcabrer, i en son pròleg s'explicava que cert baró de Burriac, el famós castell de vora Argentona, havia fet pacte amb el diable i aquest li féu néixer una mina d'argent en els soterranis de son castell. D'aquesta feta en derivà el nom de la vila: Argentona ço és, ona d'argent.<br /><p>Referia també l'infoli que el baró morí tancat en son soterrani argentífer i de llavors molts havien provat d'anar-hi sens aconseguir-ho, ja que el fantasma indignat del vell baró vigilava son tresor contínuament.<br /><p>En Quim Pitungles estava foll d'entusiasme. Per fi anava a descobrir un tresor veritable i legítim, a menys que l'argent no resultés «sevillano» o «plata Meneses». <p>El fantasma del baró no el preocupava gaire perquè ja de seguit ideà una astúcia, consistent en presentar-se ell també vestit de fantasma per tal de fer-li por si s'apareixia. Havent fixat dia per sa expedició ja el temps li trigava a passar i no feia més que somniar grandeses i abundors.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/-6duZFOXvQIE/Tef_lWiUVEI/AAAAAAAABiA/KVHLtlJ8a3Q/s1600/1923_Els%2BFantasmes%2Bdel%2BCastell.png"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 311px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-6duZFOXvQIE/Tef_lWiUVEI/AAAAAAAABiA/KVHLtlJ8a3Q/s320/1923_Els%2BFantasmes%2Bdel%2BCastell.png" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5613736477710373954" /></a><br /><p>Mes volgué la desgràcia que aquell llibre que havia comprat fos provinent d'un saldo d'un editor antic que liquidava i per lo tant en la mateixa parada n'hi havia altres exemplars dels quals no s'havia adonat en Quim i que darrera d'ell adquiriren altres bibliòfils i caçadors d’antiguitats. Naturalment, que tots havent començat a llegir-lo pel pròleg, s'havien enterat de l'assumpte de l'argent i tots, com en Quim, havien projectat anar a cercar el tresor vestits de fantasma en el primer dia lliure, o sigui el diumenge següent, a la nit, per estar més en caràcter fantasmagòric i evitar la tafaneria de caçaires i excursionistes, que mai falten en aquelles muntanyes.<br /><p>I heu's aquí per què aquella nit, quan els galls encara dormien i l'òliba gemegava en les ruïnes de l'antic castell, mitja dotzena de fantasmes amb llençol blanc, carabassa foradada lluminosa i una cadena arrossegant, pujaven per les aspres roques que rodegen Burriac entre l'admiració i els comentaris dels pacífics habitants d'Argentona i Cabrera que des de ses finestres contemplaven aquella extraordinària afluència d'espectres falsificats.<br /><p>Cap dels interessats s'havia adonat de la competència i així quan en Quim Pintungles arribà al cim, pogué creure's ben sol i procedir a cercar l'entrada del soterrani.<br /><p>No trigà en trobar una obertura, per la qual s'endinsà, entrant en una mena de cripta plena de rocs i terra. En un racó veié quelcom que lluïa i anava a collir-lo, quan, de sobte, veié entrar un fantasma. Pensant que era el difunt baró, li plantà cara amb tota la valentia que pogué recollir, però l'altre també se li oposà i féu un udol. En Quim contesta amb un de més fort i a poc estaven tots dos bramant com dos ases, quan entraren un parell més de fantasmes que també començaren a remenar ses cadenes i xisclar. No trigaren a arribar els dos restants, udolant també i xisclant com condemnats.<br /><p>Al mati, una colla de mataronins que pujaven a fer una costellada amb all i oli sentiren un fort xivarri en arribar al cim de Burriac. Investigant d'on venia el soroll, trobaren dins la enrunada cisterna del castell mitja dotzena de persones amb un llençol i una carabassa foradada que, apoiats a la paret, gemegaven i sorollaven cadenes, pensant cadascun d'ells, que el baró de Burríac havia llogat quatre fantasmes més per ajudar-lo a espantar cobdiciosos i a fe que ho lograva, perquè tots estaven més esporuguits que una gallina mullada.<br /><p>Entre les rialles dels excursionistes es tragueren els llençols i després d'esbrinar que tots venien per el mateix, decidiren partir-se els tresors com bons amics, però no pogueren trobar altre metall que una gran abundor de llaunes de sardines buides i algun clau de ganxo.<br /><p>Temps després, rellegint en Pitungles el vell patracol, veié que a continuació de la història del baró de Burriac deia: «Aquest conte l'explicava un timador de Barcelona per treure diners als aficionats a cercar fortunes amagades.»<br /><br />GUILLEM D’OLORÓ<div class="blogger-post-footer"><p>.....................................</p>
Més contingut a <a href="www.elmeuoncle.cat">El Meu Oncle</a></div>Martí Broquetashttps://plus.google.com/104087033744294960668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5843488299875437662.post-64011079088090044142011-06-02T23:02:00.003+02:002011-06-02T23:07:37.436+02:00Els Savis d'Ultratomba<p>En entrar al departament dels savis lo primer que vaig veure fou, sentats en un banc de pedra, set vells, calbs i amb llargues barbasses, que estaven rumiant amb tota la closca i suant unes gotes com el puny.<a name='more'></a><br /><p>—Aquests, em digué Virgili, són els set savis de Grècia. No els destorbis que estan meditant.<br /><p>—I per què suen?<br /><p>—Es la ciència que transpira per sos enlairats intel•lectes.<br /><p>—Quina ciència tan suada !<br /><p>Seguint endavant, trobàrem un geperut que estava ensenyant de parlar a un parell de cotorres.<br /><p>—Aquest és Isop, digué mon guia, aquell que feia parlar les bèsties.<br /><p>Isop ens volgué obsequiar amb un petit recital i ens declamà allò de: «Por entre unas matas — seguido de perros...», que és el millor poema heroic de quan les bèsties parlaven.<br /><p>Després de remerciar l'amable fabulista, prosseguírem nostra visita.<br /><p>Mentre ens dirigíem cap al saló de conferències sentírem darrera nostre una VEU furiosa exclamant: Catarina! Catarina! I, girant-nos, veiérem un romà que Virgili en digué que era Ciceró, que fins en l'altre barri tenia afició a engegar catilinàries a tothora.<br /><p>En la sala de conferències veiérem un nombrós públic adormit escoltant la fluida eloqüència d'un filòsof que dissertava sobre el tema: «La quadratura del círcol, ressalta per Pi R2 3/4 de 15». <br /><p>L'home anava fent demostracions a la pissarra i l'audiència anava roncant de bo i <br />millor exactament com passa a la terra en semblants conferències.<br /><p>Sortint d'allí veiérem en un recó uns astrònoms caldeus que s'apunyegaven mútuament.<br /><p>—Què els passa? vaig preguntar a Virgili. De què se les heuen?<br /><p>—Home, és ben clar; Com des de aquí no es veu el cel, es donen cops de puny per tal de veure les estrelles.<br /><p>—Caram ! Quina afició ! Però, que<br />és allò ? vaig exclamar en veure unes llumenetes i coets com si fessin focs artificials.<br /><p>—Es el laboratori del cèlebre monjo Negre, Bertholdus Schwartz, l'inventor de la pólvora. Ja n'hauràs sentit parlar, car és un home que en son temps féu molt de soroll.<br /><p>—No es cregui, avui és més nomenat l'inventor de la sopa d'all que el de la pólvora. I jo sóc del parer que el primer invent escalfa més que l'altre.<br /><p>—Així no t'interessa visitar al Monjo?<br /><p>—Ca ! no, no; ho veig massa negre ! <br /><p>—Doncs t'ensenyaré un altre inven- tor famós.<br /><p>Seguint un passeig d'arbres infernals arribàrem a una caseta on hi havia un grec que estava dinant tranquil•lament.<br /><p>—Aquí tens al famós Arquímedes, em digué Virgili. No li preguntis res perquè contestarà en grec.<br /><p>—Bon dia, senyor Arquímedes, vaig dir-li jo. Que encara no ha trobat l'apoi que cercava per alçar el « mundo » ?<br /><p>—Eureka, eureka, em contestà.<br /><p>—Què diu, què diu?<br /><p>—Eureka, kirieleison.<br /><p>—Home, també en sé jo de grec, miri: «metàfora, politècnica i cosmografia».<br /><p>Arquímedes, sens donar-se per enterat, prosseguí dinant i repetint entre dents el seu eureka<br /><p>—Deu estar fent algun estudi gastronòmic, digué Virgili. No el destorbem més.<br /><p>—Sí, anem, que tal volta aviat començarà el període rotatiu.<br /><p>En allunyar-nos veiérem un criat que portava un plat de vianda.<br /><p>—Aquest, féu mon guia, és l'assistent d'Arquímedes. Ara li porta l'entrant. «Oye, chico, que traes aquí?».<br /><p>—«Ridiez, pus, el principio de Arquímedes !».<br /><p>L'entrant d'Arquímedes eren mon- getes amb llomillo.<br /><p>Seguint nostra inspecció, trobàrem a Colomb, que s'estava donant fregues al braç dret.<br /><p>L’il•lustre navegant ens digué que hi havia agafat cert dolor reumàtic de tant tenir-lo alçat assenyalant la boca del port. Amb molta amabilitat accedí a fer-nos la repetició del seu famós joc de mans consistent en fer aguantar un ou dret sobre una de ses puntes. Suposo que tots mos llegidors saben la trampa.<br /><p>Més enllà trobàrem a Newton i Copèrnic llegint amb mostres de gran indignació un llibret titolat: «Einstein al alcance de todos».<br /><p>—D'on han tret aquest llibre? vaig preguntar a Virgili.<br /><p>—Deu haver entrat de contraban perquè aquí de llibres no en tenim.<br /><p>—Ah, no? Jo em creia que tindrien grans biblioteques, nodrides enciclo- pèdies...<br /><p>—Res d'això.<br /><p>—Ni obres de consulta?<br /><p>—No. Quan volem saber quelcom ho anem a preguntar a Salomó que ho sap tot.<br /><p>―Aquí si que l'Espasa hi faria poc <br />negoci.<br /><p>En aquest moment ens sobtà un soroll de branques, i d'un arbre proper ens vingué una pluja de cocos. Girant-nos cap alií veiérem un enorme chimpancé amb ulleres i pipa que era qui ens apedregava.<br /><p>—Aquest és Darwin, digué Virgili.<br /><p>—Caram, s'ha convertit en mico! Heu's aquí sa teoria al revés!<br /><p>—No és mico de veritat, no. Solament que, com ja saps. aquest savi és transformista. Per aquí es dedica a fer el Frègoli!<br /><p>—I què en treu d'això?<br /><p>—Cridar l'atenció dels savis, que altrament no fan cas d'ell.<br /><p>—Doncs, fem de savi i deixem-lo. El pobre Darwin, veient que no el miràvem, es transformà successivament en granota, rata pinyada, òrnit i foca, mes no logrà interessar-nos.<br /><p>—Ara, digué mon guia, passarem a veure les celebritats guerreres, els grans conqueridors. <br /><p>—En Tenòrio també?<br /><p>—No, aquest és als Llims. Aquí sols hi ha la gent d'empenta.<br /><p>—Així hi deu haver molts futbolistes dels que carreguen.<br /><p>—Tu si que em carregues amb tos comentaris, féu Virgili; camina i calla.<br /><p>Abans d'entrar al departament guerrer, vegí en un racó un home cercant caragols.<br /><p>—Es Diògenes, digué Virgili. Cerca homes i no en troba.<br /><p>Amb permís de la superioritat i «si el tiempo no lo jmpide», en el número vinent farem la relació de les descomunals aventures que amb els guerrera morts ens succeiren.<br /><br />GUILLEM D’OLORÓ<div class="blogger-post-footer"><p>.....................................</p>
Més contingut a <a href="www.elmeuoncle.cat">El Meu Oncle</a></div>Martí Broquetashttps://plus.google.com/104087033744294960668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5843488299875437662.post-14437410759682806152010-10-16T12:31:00.000+02:002010-10-16T12:31:00.456+02:00Adeu al Clot!<p>Un fort ressò de timbals i cornetes ens anuncià que entràvem en el departament bèl•lic de l'Altre Barri i una sentinella abillada com els legionaris romans ens féu dir el sant i senya abans de passar.<a name='more'></a><br /><p>Un cop dintre, el primer que se'ns presentà a la vista fou el famós conqueridor anomenat el Moro Mussa, qui ens féu la salema dient-nos que Al.lah és alt i li vaig contestar que el «si» encara és més alt.<br /><p>Preguntant-li pel seu company de conquesta Tàrif, ens digué que era a Madrid arreglant la qüestió de les tarifes ferroviàries.<br /><p>Deixàrem a l'alarb i ses poques-soltes i ens encaminàrem vers una tenda on hi havia Alexandre Magne Cessar i Napoleó jugant a cartes molt animadament. Virgili em presentà a altres conqueridors, i aquests, amb molta amabilitat es deixaren interviuar.<br /><p>Procedint per orde d'antigor, vaig dir, dirigint-me a Alexandre:<br /><p>- Es veritat «Don Lacandro» que quan sos soldats li portaren aigua dins un casc, al mig del desert, la va llençar per donar exemple d'abstinència?.<br /><p>- Sí, però no ho féu córrer, la vaig' llençar perquè en el casc hi havia «habitants».<br /><p>- Ja deia jo ! I, escolti, es pot saber de què va morir vostè?, perquè una diuen que rebentà de tip i altres que l'emmetzinaren.<br /><p>- No us puc contestar perquè, en fer-me l'autòpsia, jo no hi era.<br /><p>- Vostè, Don Juli, —vaig prosseguir dirigint-me a Cessar,— pot explicar-me quelcom de ses campanyes?<br /><p>- Res, no vull fer més comentari?. Ja en vaig fer prous quan era viu.<br /><p>- I és veritat que en veure-s atacat per el seu amic Brutus, renuncià a defensar-se dient «Tu quoque Brutus '»<br /><p>- Això heu cregut ! Jo el que vaig<br />dir a mos assassins fou: Que en sou de «brutus»!<br /><p>- I vostè, senyor Bonapart, què em conta de sa vida?<br /><p>- Jo vaig lluitar — per la Justícia, la Civilització i la Llibertat dels pobles<br /><p>- Caram, ja hi lluitaven en aquell temps per tot això? Jo em creia que ho havien inventat ara de poc!<br /><p>- Ja deveu ésser germanòfil!— féu Napoleó, tot abrivat.<br /><p>- Home; no s'enfadi, però jo davant de vostè no puc ésser francòfil.<br /><p>- I per què?<br /><p>- Perquè penso amb la guerra de la Dependència, i com jo sóc un dependent...<br /> <p>Napoleó, enfurismat, desembeinà el xarrasco i hauria fet algun disbarat a no impedir-ho un urbà que es presentà en aquell moment i, després de prendre'm el número, m'amenaçà amb expulsar-me si promovia escàndol.<br /> <p>Deixant els conqueridors, vaig trobar-me amb un jove alt i ferreny que Virgili em digué que era Anníbal.<br /> <p>Concedit l'interviu li vaig preguntar:<br /><p>- A què atribueix vostè que després de ses repetides victòries acabés perdent?<br /><p>- Vam perdre a Zama, contestà el <br />cartaginès, perquè començàrem la batalla abans de què els llonguets sortissin del forn.<br /><p>- I això pogué ésser causa...?<br /><p>- Sí, els elefants feren vaga de trom- pes caigudes en trobar-se sense esmorzar.<br /><p>- I per passar els Alps, com s'ho arreglaren amb els elefants?<br /><p>- Els vam desmuntar...<br /><p>- Eh!!<br /><p>- Vull dir que vam baixar de ses esquenes.<br /><p>- Ah! així «bueno». I per què, després de la victòria de Cannas, no va atacar a Roma?<br /><p>- Tanmateix voleu saber massa!<br /><p>- Home, jo ho deia...<br /><p>- Ja t'ho diré jo — féu Virgili.— No va atacar perquè no podia.<br /><p>- Com que no podia ! — exclamà Anníbal. — Encara tenia cent mil homes!<br /><p>- Morts de gana! — seguí Virgili.<br /><p>- La ràbia que em teniu ela romans us fa dir això, — féu el cartaginès cremat.<br /><p>La discussió s'enverinà i haurien anat a clatellots, però llavors tornà l'urbà infernal (que anava vermell com el3 de per aquí) i em manà evacuar immediatament. Jo vaig protestar en nom de la llibertat d’impremta, i ell llavors, no sabent què fer, decidí portar-me al tribunal soterrani per què em judiquessin.<br /><p>Eacus, Radamante i Minos, asseguts en llur càtedra augusta, escoltaren la queixa de l'urbà i ma defensa i després de breu discussió decidiren que es tractava d'un greu mancament i em condemnaren a mort.<br /><p>Amb la tranquil•litat que és de suposar en semblant situació vaig preguntar a Virgili si em farien gaire mal i fou gran ma alegria al dir-me ell:<br /><p>Matar vol dir enviar a l'Altre Món, i com mirat des d'aquí l'altre món es el teu, allí t'enviaran.<br /><p>Em vaig despedir de l'il•lustre poeta un xic commogut, i vaig demanar un notari per fer testament.<br /><p>- No n'hi ha cap, em contestaren.<br /><p>- Doncs, on van ses ànimes?<br /><p>- No van enlloc per què no en tenen.<br /><p>Sens més dilacions, els executors de la justícia se m'emportaren i, pujant-me en la barca d'en Carn, em lligaren una pedra al coll i em tiraren de cap al llac. Una fredor intensa amarà el meu cos i de sobte em vaig trobar a la platja de Mar Vella tot mullat per una onada grossa que m'havia atrapat al lloc on estava dormit.<br /><p>Tremolant de fred i de les emocions rebudes, vaig dirigir-me a la barraca per vestir-me novament.<br /><p>Vestir m'has dit? La roba havia guillat!<br /> <p>- Ep, mestre! vaig cridar a l'amo de l'establiment. Vós m'heu dit que donàveu bany i roba però de roba no sols no me n'haveu donat sinó que m'han pres la que jo duia.<br /><p>- Tot entra en els tractes, contestà L'interpel•lat. Bany i roba, però no «roba» substantiu equivalent a vestit, sinó «roba» present d'indicatiu del verb robar.<br /><p>- Ui! quanta gramàtica sabeu, mes- tre ! Però em sembla que és gramàtica «parda».<br /><p>Com vaig poder em vaig vestir amb la roba que em volgueren deixar per allí i de retorn a casa, entre la fatxa estranya que feia i les coses més estranyes que explicava, em prengueren per tocat de l'ala i poc faltà perquè la meva visita al Clot no em costés una altra visita menys agradable a Sant Boi del Llobregat.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">GUILLEM D’OLORÓ</span><div class="blogger-post-footer"><p>.....................................</p>
Més contingut a <a href="www.elmeuoncle.cat">El Meu Oncle</a></div>Martí Broquetashttps://plus.google.com/104087033744294960668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5843488299875437662.post-56655707856685712832010-10-09T12:06:00.001+02:002010-10-09T12:06:00.596+02:00Ja sóc al Clot!<p>En entrar al regne de les ombres tot ho vegí negre. Poc a poc mos ulls devingueren acostumats a la fosca i vaig poder veure quelcom del que em voltava. D’un bosquet de murtres arribava un ressò de consonants i sinalefes que m’atragué agradosament, car, si de boig i de poeta tothom en té una miqueta, jo en tinc un bon tros de ambdues coses, i em deleixo per una oda ben rimada i amb forces ripis. <a name='more'></a><br /><p>Sens vacil•lar vaig dirigir-me cap al dit bosquet que estava ocupat per mantes ombres de poeta, els quals, en veurem cessaren ses recitacions, i un d’ells avençà a rebrem. Era un tipus alt i amb nas d’àliga, coronat de llorer una mica florit i amb una lira sota el braç. Naturalment, el coneguí de seguida i, saludant-lo amb tot respecte, li vaig dir<br /> <p>– Bona nit tingui, senyor Virgili. Com li `prova aquest barri ? M’alegro molt d’haver-lo trobat i espero se servirà fer-me de guia, com ho feu amb el Dant, de tan divina com còmica memòria.<br /> <p>– Quin atreviment és aquest, oh mortal ? – respongué el poeta. Com has pogut arribar a la mansió dels qui foren ?<br /> <p>– Veurà, tenint « passe » de perio-dista...<br /> <p>– No et servirà pas per a sortir-ne.<br /> <p>– I, doncs ?<br /> <p>– Perquè vostra raça està acostumada a atipar-se de gorra i aquí el qui tasta res queda convertit en estadant definitivament.<br /> <p>– No tingui por. Sa advertència em treu la gana.<br /> <p>– Ara, digué Virgili, dec presentar-vos mos companys.<br /> <p>I, dirigint-se a aquestos, digué :<br /><p>― El senyor Fulano, periodista barceloní. El senyor Ovidi, autor de les metamorfosis.<br /><p>― Molt gust en conèixe’l. La lliga del Bon Mot no li ha mai tramés cap queixa ?<br /> <p>― No, per què ?<br /> <p>― Per escriure coses tan enrevessades de pronunciar.<br /> <p>Virgili seguí presentant :<br /> <p>― Mon íntim amic Horaci, autor de...<br /> <p>― De moltes oracions, sense dubte !<br /> <p>Virgili, sens escoltar-me em presentà un bell orb, escabellat, amb blaus i nyanyos en tot el cos i una lira apedaçada.<br /> <p>― Aquest és el famós Homer, féu amb solemnitat.<br /> <p>― Qui l’ha posat en estat tan llasti-mós ?<br /> <p>― No sabeu la història ? Set ciutats se’l disputaven, i l’un estirant per aquí, l’altre per allà, el deixaren com veieu.<br /> <p>― Ja és ben trist això. Però a Barcelona als Encants passa el mateix quan hi ha forta competència.<br /> <p>― Ara, em digué Virgili, anirem a veure els poetes tràgics i dramàtics.<br /> <p>― Quina por ! Però ja s’han acabat els èpics ? No hem vist al Dant !<br /> <p>― Sou de Barcelona, i no sabeu que l’han posat al parc de Montjuïc ?<br /> <p>― Té raó, no hi pensava.<br /> <p>Arribant al departament dels dramàtics trobàrem un anglès, amb pipa i tot, que s’estirava els cabells amb mostres de gran desesperació.<br /> <p>― Qui és aquest, i què li passa ? vaig preguntar a mon guia.<br /> <p>― Es en Shakespesre. Ço que li passa ara ho sabrem. Bon dia, mister William, miri, té visites, <br /><p>- Deixeu-me estar, no em digueu res ! – exclamà el dramaturg, furiós.<br /> <p>― Però que li passa ! – féu Virgili.<br /> <p>― Que en aquest moment m’estan representant Hamlet en pel•lícula !<br /> <p>― I per això s’amoïna ?<br /> <p>― Es que ja n’estic tip de què em destrossin les obres ! Això no és viure ! <p>Un dia Hamlet, demà Otel·lo, després em posen les tragèdies en òpera italiana i, entre galls i pinyols, no en deixen res sencer ! Ja us dic jo que els poetes estem ben frescos ! Mireu : allí, entre els arbres, podeu veure a Goethe, carregant una pistola. La té a punt per suïcidar-se cada cop que li representen el Faust.<br /> <p>― I cada vegada es mata ?<br /> <p>― Vaia ! Però, com els poetes son immortals estem condemnats a veure’ns rebregar les obres contínuament.<br /> <p>― Però, senyor Virgili, – vaig dir al meu guia, en haver-nos despedit del malaurat Shakespeare, – si tals penes passen els poetes bons, quins càstigs se reserven pels dolents ?<br /> <p>― Els dolents ? Vina i veuràs !<br /> <p>Això dient, em conduí a una planura verdejant on, dalt d’uns arbustos, hi havia una reunió de lloros recitant versos a plens pulmons.<br /> <p>― Aquí tens un bon nombre de « vates » ocupats eternament en repetir llurs insulses poesies. I, en quant a come-diògrafs, allí pots veure l’Echegarai ocupat en cercar-li la punta al seu « Puño de la espada ». ocupació que durarà tota la eternitat.<br /> <p>― I no la trobarà ?<br /> <p>― No, home. Com pot trobar la punta en el puny ! Ara vine i veuràs altre càstig exemplar. <br /><p>Em conduí davant un luxós panteó de marbre, damunt el qual hi havia una estàtua orant.<br /> <p>― Aquest, – em digué, – és en Zorrilla. Cada dia vénen aquí la ombres dels aficionats a fer el Tenòrio davant son autor, qui aquí, immòbil, ha de contemplar-los.<br /> <p>L’estàtua anava murmurant: <br /> <center>..No pienses, no,<br />Que se levanten, don Juan; <br />Porque en sí no volveràn <br />Hasta que me ausente yo.</center><p>― Què predica? Vaig demanar a Vir-gili.<br /> <p>― Repassa cl paper, perquè, quan s’equivoca, li tiren tomàtecs.<br /> <p>― I diguim, – vaig continuar ja escamat, – els periodistes quines penes tenim ?<br /> <p>― Els periodistes no teniu pena ni glòria.<br /> <p>― Respiro!<br /> <p>― Ara anirem a veure el departament dels savis, – féu Virgili conduint-me vers una altra part de la prada.<br /> <p>Abans d’arribar-hi veiérem una estranya figura vestida a la romana, amb una lira a la mà i cantant, rodejada d’ombres badoques.<br /> <p>Aquell és Neró, m’explicà mon guia. Ara canta l’incendi de Roma.<br /> <p>En passar-li pel costat, l’ex emperador es girà, exclamant:<br /> <p>― Quina olor de carn cristiana que sento !<br /> <p>― Bon dia, Don Claudi, com anem,–vaig dir-li.– Sap que sembla el Noi de Tona, dient versos.<br /> <p>– Insolent ! – bramulà Neró. – A les feres !<br /> <p>― Ui, no s’esvaloti, que ja no n’hi ha de feres avui dia.<br /> <p>― De debò?<br /> <p>― Bé, tant com no haver-n’hi... si: n’hi ha en el circ.<br /> <p>― Allí mateix eren en mon temps.<br /> <p>― Bé, però ara el circ no és romà, sinó eqüestre. <br /> <p>― No existeix ja el Co1isseu ?<br /> <p>― Sí; però no és a Roma. L’han tras-lladat a vora «La Sibèria».<br /> <p>― Que encara es parla de mi al món?<br /> <p>― Ja ho crec, i diu que, si tornava, cremaria a Roma? nones !<br /> <p>― Aneu, aneu, no us vull escoltar mes.<br /> <p>I, embo1icant-se amb sa toga, partí enutjat seguint-lo les tafaneres ombres.<br /> <p>― En el departament de savis, – em digué Virgili, – podràs veure al mentre d’aquest tipus, el savi Sèneca. –Les lli-çons del qual foren ben malaguanyades – vaig respondre, entrant amb ell al dit departament.<br /> <p>Però això mereix també capítol apart.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">GUILLEM D’OLORÓ</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_S57BC5oDY9s/TJc3RwYuguI/AAAAAAAABYE/HLKLLBLpljc/s1600/1923_Ja+soc+al+Clot.png"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 364px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_S57BC5oDY9s/TJc3RwYuguI/AAAAAAAABYE/HLKLLBLpljc/s400/1923_Ja+soc+al+Clot.png" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5518940646551749346" /></a><div class="blogger-post-footer"><p>.....................................</p>
Més contingut a <a href="www.elmeuoncle.cat">El Meu Oncle</a></div>Martí Broquetashttps://plus.google.com/104087033744294960668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5843488299875437662.post-51700966431339072422010-10-02T11:56:00.000+02:002010-10-02T11:56:00.477+02:00Visita d'Ultratomba - Primera Part. Lema: Al Clot Señores!<p>No trobant enlloc solució als nombrosos problemes materials i morals que avui assetgen nostre intel•lecte ( quin paràgraf digne de Sèneca, eh ? ) i, resolt a posar les coses en clar, vaig decidir fer una visita al renomenat Altre Barri, habitació dels qui s’oblidaren de respirar, lloc conegut també amb els suggestius noms de Hades, Tàrtar i Prada Elíssea, per tal de consultar les ombres dels qui foren.<a name='more'></a><br /><p>Però, quin camí em conduïria a tan tenebrós lloc ? La « Guia dels carrers i places » no en parla, i un urbà a qui vaig demanar quin tramvia portava a l’Altre Barri, em respongué que tots m’hi portarien si en lloc d’agafar-los em deixava agafar per ells. Ca, berret ! jo volia arribar-hi sencer i tornar-ne, aquest es el tracte, tal com ho feren el Dant, Virgili, i no sé si també Temístocles i el Noi de Tona.<br /><p>Després de cuidadoses averiguacions vaig descobrir que els morts anaven o els portaven, que pel cas és igual, al Clot. Cap allí em teniu ! Agafant l’autobús, a poca estona passava prop l’estació del Nord, ço que em semblà un bon auguri, ja que, segons les estadístiques demogràfiques, molts han anat a l’Altre Barri passant per aquesta estació.<br /><p>Arribant al Clot vaig entrar en una taverna i, previ gasto de deu de barreja, pregunto al taverner si sabia on eren els morts.<br /><p>- Els morts ? Què voleu dir ?<br /><p>- Si, home ! Els morts que porten al Clot cada dia. !<br /> <p>- Ah ! Ja sé, si, efectivament, però s’ha equivocat de tramvia, tenia d’agafar el d’abaix. Miri, segueixi per aquest carrer avall i hi trobarà.<br /> <p>Seguint ses instruccions vaig arribar a una paret molt alta amb uns jardinets i àngels de pedra amb trompetes. Pel carrer de davant es veien venir dos o tres enterraments. Ja hi sóc !, vaig pensar, i acostant-me al porter li demano per veure els morts.<br /> <p>- Ja pot passar, ja. Hi ha entrada lliure.<br /> <p>- I sortida ?<br /> <p>- També, per l’altre porta.<br /> <p>- I podré parlar amb els morts ?<br /> <p>- Prou, però no li contestaran.<br /> <p>- Caram, per què ?<br /> <p>- Home, vostè dirà! Perquè estan molt ben tancats.<br /> <p>― Però diu que m’hi deixarà entrar ?<br /> <p>- No pas al clot !<br /> <p>- Home, faci’m aquest favor !<br /> <p>- Primer s’ha de morir.<br /> <p>- Vaja quina gràcia, poca solta !<br /> <p>- Arri allà, escapat de Sant Boi !<br /> <p>- «Apa buenas », home !<br /> <p>Despedit del irascible cerber, tot era rumiar com ho faria per entrar sense que podés impedir-m’ho. Voltant per allà vaig adonar-me d’un rètol que deia : «Platja Mar-i-Cel , bany i roba, 50 cèntims.» Una idea feliç se m’ocorregué a l’instant. Cal morir-se per entrar a l’Altre Barri ? Doncs jo enganyaria el porter i hi entraria... fent el mort ! <br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_S57BC5oDY9s/TJc3fk9OlWI/AAAAAAAABYM/qaqejJLqVLc/s1600/1923_Visita+d%27Ultratomba.png"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 367px; height: 400px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_S57BC5oDY9s/TJc3fk9OlWI/AAAAAAAABYM/qaqejJLqVLc/s400/1923_Visita+d%27Ultratomba.png" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5518940884001789282" /></a><br /><p>Vestit amb el trajo d’etiqueta marítima, o sigui amb la més poca roba possible vaig sortir a la platja i proveint-me de unes carabasses model University, em vaig ficar a l’aigua, fent el mort durant llarga estona i esperant a cada moment veure’m traslladat al desitjat lloc.<br /><p>Per fi se m’acostà una barca amb un vell barbut a dintre. Al veure’m, em digué.<br /> <p>- Dispensi, em pensava que s’havia ofegat, com fa tant de rato que no es belluga.<br /> <p>- Oh, no en feu cas, ja podeu recollir-me, ja, perquè estic mig mort.<br /> <p>- Doncs, pugi, pugi, que el portaré a puesto.<br /> <p>- Deveu ésser en Caron, vós, oi ?<br /> <p>- No, sóc en Badó.<br /> <p>- Ah, ja ! sou el suplent. Que em portareu a la Prada d’Elísseu ?<br /> <p>- Si, senyor, el portaré a la platja i allí seurà i reposarà força estona.<br /><p>Pujo a la barca i el vell, remant acompassadament, em portà fins a la sorra i m’hi deixà ben ajagut. Com no portava armilla no li vaig donar propina, i afadigat per la llarga permanència en l’aigua vaig adormir-me profundament.<br /><p>En despertar-me, no vaig veure mar, ni sorra, ni casa de banys. Estava ajagut en una verda prada i a mon entorn anaven passant ombres embolicades amb llençols que, sortint d’una barca semblant a la d’en Badó entraven en una porta molt ample i fàcil de passar.<br /><p>M’aixeco i m’hi dirigeixo. Al damunt del dintell hi havia un rètol en italià que segons m’explicà una ombra feixista que passava amb sa camisa negra, recomanava deixar l’esperança a la porta. Efectivament, en un racó hi havia un gros munt d’una cosa verda i un ase que se la menjava.<br /><p>Jo no l’hi vaig deixar perquè els de la ploma vivim sols d’esperances i si la deixo em moro i per tant en provar d’entrar, una bèstia que semblava tres gossos lligats per la cua, es posà a bordar i no volia deixar-me passar. M’en vaig desfer donant-li la bola, o sigui un exemplar de periòdic foraster que portava per casualitat.<br /><p>Un cop a dins vaig veure... però és tan llarg d’explicar que serà millor deixar per un altre dia les sensacionals revelacions que em varen fer els morts, els quals són molt més vius del que vulgarment es creu<br /><br /><br /><span style="font-weight:bold;">GUILLEM D’OLORÓ</span><div class="blogger-post-footer"><p>.....................................</p>
Més contingut a <a href="www.elmeuoncle.cat">El Meu Oncle</a></div>Martí Broquetashttps://plus.google.com/104087033744294960668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5843488299875437662.post-12385087490027097032010-09-25T11:36:00.000+02:002010-09-25T11:36:00.502+02:00Atac de Roma pels Gals<p>Els gals eren uns bàrbars molt peluts, originaris de la Gàlia o sigui de França. Antigament s'anomenava Gàlia perquè hi havia gals i avui es diu França perquè hi ha francs. Si els gals eren peluts ho devien a les abundoses friccions d'un oli mineral que, per usar-lo els gals, es deia petroli gal.<a name='more'></a><br /><p>Aquests bàrbars, trobant molt difícil el problema de les subsistències decidiren arribar-se a Itàlia a fer-se un tip de «macarroni» i agafant els trastets travessaren els Alps sense Baedeker i arribant a Torino prengueren el vermut que ja en tant reculades edats s'hi fabricava. Amb aquest aperitiu es llençaren avant com gossos afamats i sort que s'aturaren una estona a atipar-se de «burro di Milano», car si no, en pocs dies no hauria quedat «ravioli» sencer en tota la península.<br /><p>A Roma, estaven tots esparverats. El Senat, tan xaruc i prudent com sempre, decidí enviar emissaris als bàrbars, demanant pau i, escollits alguns dels principals patricis amb nombrós acompanyament d'esclaus portant presents, sortiren cap al campament enemic.<br /><p>Els ambaixadors anaven proveïts del mètode Allendorf per a la llengua francesa per tal d'entendres amb els gals. Arribats al campament foren presentats al cap dels enemics qui era un francès roig i gras i tan fart, que fins es deia «Breno». Naturalment, el trobaren brenant. L'ambaixador principal obrí el mètode per iniciar la conversa, mes no podé treure'n res en clar ja que el llibre sols portava tot allò de «¿Cochero, va usted a la estación?» «Hemos llegado a Orleàns», i altres amenitats per l'estil. El cap gal se'ls mirava entretant, amb signes d'impaciència i ja els pobres emissaris tremolaven i no sabien eixir del compromís quan, per sort, un dels gals s’adelantà dient que ell havia sigut sacristà i aixafava algunes llatinades. Amb ajuda d'aquest intèrpret lograren exposar llurs preten- sions al cap bàrbar, mes aquest els digué que fins haver brenat a Roma no volia sentir cap proposta.<br /><p>Els delegats s'entornaren alacaiguts cap a Roma on llurs notícies foren rebudes amb gran consternació. Els cònsols procuraren en va consolar al poble com era el seu ofici, mes no ho lograren. Llavors, com no sabia ningú què calia fer, decidiren elegir un dictador perquè els ho dictés, o sigui una mena de Mussolini,<br /><p>Com la raça dels dictadors ha estat sempre bel•licosa, aquest dictà de seguit preparar-se a combatre a l’invasor. De seguida els tribuna, des de les tribunes, començaren d'arengar a les masses i aquestes, un cop eren arengades, les enviaven a formar part de l'exèrcit.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_S57BC5oDY9s/TJc3wjlYxYI/AAAAAAAABYU/CvaxnmDQRLU/s1600/1923+Atac+a+Roma+dels+Gals.png"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 376px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_S57BC5oDY9s/TJc3wjlYxYI/AAAAAAAABYU/CvaxnmDQRLU/s400/1923+Atac+a+Roma+dels+Gals.png" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5518941175691134338" /></a><br /><p>Les matrones s'ocupaven en sa preferida tasca de retallar,,, draps i benes pels ferits i preparar aigua de cop i ungüent de contracàs.<br /><p>Gràcies al actiu treball de tots, aviat l'exèrcit estigué a punt d’entrar en, acció. Sortiren, doncs, de Roma i es disposaren a començar la campanya. Un exèrcit romà era del més curiós que s'ha vist. Com avui els exploradora, apenes eren al camp ja pensaven en l'arròs i per fer-lo amb tranquil•litat es rodejaven de fosso i estacada, guardes i vigies, de manera que allò més que un campament semblava una mena de Montjuïc, on si no hi havia canons no hi mancaven, en canvi, catapultes, que eren uns tiradors de goma molt grossos amb els quals tiraven tota llei d'objectes, des de pedres i ferro vell fins a feixos d'escombraries, per fasti- guejar a l'enemic. També tenien uns caps de moltó de ferro, nomenats ariets, per enderrocar muralles i unes closques de tortuga de vímets recoberts de ferro on s'amagaven deu o dotze soldats quan era qüestió de fer un punt d'home.<br /><p>No passaren gaires dies sense topar-ne ambdós exèrcits. Els gals embestiren furiosament, fermament els esperaren els romans. Aquests tenien disciplina, els gals tenien pit de bon. Els romans roman- cejaven, els gals gallejaven. Moltes hores durà la lluita. Els gals semblaven un torrent impetuós, els romans el mur que el detura. El dictador s'ho mirava des d'una muntanyeta i veié que darrera els bàrbars venia un nombrós estol de dones. «Què és això?», demanà. I li respon- gueren: «Es que darrera els gals vénen les gales i les galetes!» «Doncs, salvi's qui pugui! No en vull de galetes!» I el brillant exèrcit romà fugi a la desbandada perseguit i degollat pels bàrbars fins a refugiar-se al Capitoli!, mentre els gals 'entraven a la ciutat i son cap cridava: «Per fi breno a dintre Roma!»<br /><p>Llavors, tot es tornà suplicar a Júpiter turnant i demés déus de l'Olimp, però aquests degueren estar enfeinats amb els Jocs Olímpics i feren el sort.<br /><p>No obstant, malgrat el setge, els romans s'ho passaven bastant bé a dintre el Capitoli i com havien de passar-se els dies lluitant a la muralla, de nit dormien com una lirons, confiant que els bàrbars també ho feien així. Però, vingué un dia que els gals feren verbena i després de la sortija acordaren assaltar el Capitoli de nit per acabar la festa amb un ramell de focs naturals.<br /><p>Posaren, doncs, escales i començà l'atac.<br /><p>Mes si els romans dormien, altres éssers vigilaven. En el Capitoli hi havia molts animals sagrats, tal eren els pollets sagrats, els tocinos sagrats, oques, ases, etc. Aquestes bèsties eren els profetes dels romans. Així que els polls sagrats picaven, senyal de pluja, que bramaven els ases sagrats, soroll segur, i de tal manera regulaven sos actes per el fer d'aquelles bestioles, que en la nit que ens ocupa, tots s'havien adormit com a socs perquè el lloro sagrat havia cantat allò de: «Duerme, niño, duerme, que viene el coco».<br /><p>Encara que els bàrbars no feien quasi cap soroll, les oques sagrades ris sentiren i engegaren un concert de «mec-mec», que els romans es desvetllaren somniant que els atropellava una bicicleta.<br /><p>Eixint depressa a la muralla es trobaren amb els gals vestits de gala que pujaven escales amunt i amb força treballs lograren repel•lir l'atac, fent que s'entomessin a llurs tendes bastant maltrets.<br /><p>Mes el setge s'allargà tant i tant, que els romans es morien de fam i no tingueren més remei que cruspir-se les oques que tan bon servei els havien fet. D'aquí el famós dístic de Petroni:<br /><p>«Les: oques van salvar el Capitoli. Per paga les van coure en all-i-oli!»<br /><p>Per fi els romans, veient-se perduts del tot, demanaren clemència al Breno, però aquest, els digué: «Vae victis!», que vol dir: «Ja heu begut oli!», (naturalment que els idiomes moderns no poden imitar la concisió llatina) i exigí trenta i pico de tonelades d'or per indemnització de guerra.<br /><p>Avui no hauria pogut una simple ciutat pagar contribució tan feixuga, però <br />els romans, en pocs dies ajuntaren tal quantitat i feren el pes exacte. Per a fer el pes foren molt útils les romanes.<br /><p>Breno, veient-se tan ric, tirà per mal camí i com tots els enriquits en la guerra, comprà pianola i automòbil ben car i anava cada vespre als «Grills-Rooms» a ballar «shimmy», fins que morí d'una indigestió de faisans a la brasa. R. I. P.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">GUILLEM D’OLORÓ</span><div class="blogger-post-footer"><p>.....................................</p>
Més contingut a <a href="www.elmeuoncle.cat">El Meu Oncle</a></div>Martí Broquetashttps://plus.google.com/104087033744294960668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5843488299875437662.post-36984564523488589832010-09-18T08:46:00.002+02:002010-09-18T08:46:00.533+02:00Expedició Memorable<p>Potser des dels temps ja patriarcals del gran Tartarín de Tarascó no s’havia vist una caravana més minuciosament equipada amb les múltiples eines d’anar lluny que els tècnics recomanen, com la que aquell matí dominical prenia el tren a l’estació del Nord amb destí a les muntanyes de Núria de tan tràgica anomenada com a voltes còmica realitat.<a name='more'></a><br /><p>Enumerar les empentes rebudes i donades per entrar a l’« andén », les relliscades per l’asfalt amb les sabates ferruginoses i les angúnies per evitar que pugés més gent en el vagó, fora un mai acabar i així posarem de seguida el tren en marxa ja que si havem d’esperar que ho faci el quefe d’estació n’hi ha per estona.<br /><p>No he dit encara qui eren els que formaven la colla en qüestió perquè esperava l’hora clàssica de l’esmorzar, en la qual cada u es dóna a conèixer sense necessitat de presentació en totes ses qualitats morals i físiques.<br /><p>Ja el tren, deixant la plana s’ha començat a endinsar per l’estret Congost en direcció al famós Figaró ( en « estiuenc » Fígaro ) i a vista d’aquells formosos paisatges s’ha desvetllat la gana de la comitiva apareixent com per encant truites i talls de vedella que són endrapats amb fruïció.<br /><p>Es l’hora de presentar els personatges: Aquell que amb el menjar en una mà i el ganivet en l’altra va queixalant amb solemnitat, gras, bon jan, amb la camisa ja descordada per la calor, no obstant no haver fet res encara per acalorar-se, és en Bonifaci Moltó, betes i fils del carrer de Girití, que fa excursions per « rebaixar-se ». L’altre, sec, escardalenc que ja ha acabat de menjar molt més depressa que tothom es diu Aquilí Centelles, i es d’ofici taquígraf. El que, oblidant-se de menjar està bocabadat mirant el paisatge, és en Pepet Mongeta, fadrí adroguer que surt de la botiga per primera vegada en tres anys. I finalment aquell xicot que ja s’ha menjat quatre llonguets i entre això i sa gruixària no li falta més que la trompa per semblar-se a l’elefant, és un nebot del senyor Moltó « boy-scout » de quinta categoria i futbolista amb aspiracions zamoresques.<br /><p>El tren, encara que poc a poc i omplint de carbó als passatgers, ha pogut arribar a Ripoll i llavors una mena de carromato sorollós que en diuen transpirenaic com podrien dir-ne transport de fardos, els porta fins a Ribes del Freser.<br /><p>Durant tot el trajecte, en Centelles, que és el guia i ànima de l’expedició, ha anat explicant les mil dificultats amb què s’havien de trobar i ponderant la gran solitud d’aquelles muntanyes .<br /><p>Efectivament, en la carretera de Ribes a Queralbs no hi havia pas més de vint o trenta colles de deu o dotze cada una que totes feien el mateix camí. Queralbs és un poble molt higiènic tant, que amb tot i córrer les clavegueres a la vista, la mortalitat no és major que en altres llocs.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_S57BC5oDY9s/TJBuO8xmk9I/AAAAAAAABXc/7eaYsalXcpw/s1600/1923_Expedici%C3%B3+Memorable.png"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 272px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_S57BC5oDY9s/TJBuO8xmk9I/AAAAAAAABXc/7eaYsalXcpw/s320/1923_Expedici%C3%B3+Memorable.png" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5517030746640258002" /></a><p>Si Tartarín a Suïssa es veié sorprès per el rètol : « Entrada a la gelera, 1 franc », no es sorprengué menys la colla pireneïsta en notar que les primeres cascades que es troben, per cert ben altes, son artificials com la del Parc de Barcelona. Això aigualí bon xic llurs entusiasmes i més encara en veure els gruixuts tubs que baixaven de roques en apariència inaccessibles. En cert lloc del camí on se domina gran espai de terreny trobaren un senyor que estava explicant a altres companys que aviat allí s’hi faria un funicular i altres obres per facilitar l’ascensió al Santuari. Nostres herois feren ganyotes de disgust pensant tanmateix que allò era profanar les muntanyes, patrimoni fins ara dels iniciats en l’art de la suada. Però més amunt es convenceren de què això dels iniciats era pura fantasia en veure que, mentre ells pujaven amb fatic i deturant-se sovint, algunes pageses bastant velletes, amb cistells a coll i apoiades en una canya, els passaven davant amb gran facilitat.<br /><p>En arribar a Núria es trobaren, com de consuetud en els dies de gentada, amb moltes colles que no sabien on ficar-se. El nebot del senyor Moltó anava tot astorat perquè en Centelles havia dit : Si no trobem llits anirem a la pallissa on estarem ben calents. El xicot pensava : Si ens hem d’escalfar amb pallissa estem ben frescos!<br /><p>Bona sort tingueren de trobar per refugi un racó de quadra on, si bé tenien tota la nit concert de bufecs i guitzes dels matxos, en canvi de fred no n’hi feia. Fins en Pepet Mongeta, que era un xicot d’acudits encara que ningú en reia, improvisà un concert sobre temes nadalencs amb tot allò del bou i la mula, la palla i els pastors ( circumstàncies totes presents ) que resultà molt semblant a certes representacions de « Bato i Borrego » i ni sols faltà el dimoni, ja que cap allà a mitja nit un vailet s’entretingué a espantar la gent amb una carabassa foradada i una espelma a dintre, fent aparicions fantasmagòriques.<br /><p>L’endemà matí, a missa, on es demostraren les aficions especials de cada u, ja que el senyor Moltó anà de seguida a ficar el cap a l’olla, ço que féu dir al xistós Mongeta que ficava l’olla gran dintre la xica. El nebot Moltó es dedicà a repicar la campana de San Gil, acreditant-se d’excel•lent toca-campanes, i n’Aquilí Centelles, per voler pujar al camaril massa de pressa, féu una graciosa patinada amb la sola de claus, que semblava els ballets sobre gel acabant ses piruetes amb caure de nassos a terra i fer-se un nyanyo. Aquesta desgràcia féu fracassar l’excursió, ja que, amb el guia ferit, els demés declararen que ells no anaven enlloc i, tornant muntanyes avall, explicaven a tothom qui els volia sentir esgarrifoses històries d’ascensions d’espadats que en Mongeta havia llegit en els llibres d’en Whymper, i ensenyaven el xafat d’en Centelles com a prova de les caigudes sofertes.<br /><p>Tornant amb el tren cap a Barcelona era de reglament despreciar, per insignificants les muntanyes de per aquí i no es descuidaren de fer-ho així com de rifar-se dels mes modestos excursionistes que tornaven del Montseny i Sant Miquel del Fai, i restaven presos d’admiració davant tan famosos pireneistes.<br /><p>Arribats quiscú a casa seva, en Mongeta escrigué una Oda als Pirineus, que li fou premiada amb cinc duros naturals en els Jocs Florals de la Bordeta ; els Moltó, oncle i nebot, preguntats com els havia provat, respongueren a chor : « Bé ! bé ! » i n’Aquilí Centelles, mostrant arreu son nas inflat, deia que no hi ha com l’alpinisme per afavorir el desenrotllo del cos humà.<br /><p><span style="font-weight:bold;">GUILLEM D’OLORÓ</span><div class="blogger-post-footer"><p>.....................................</p>
Més contingut a <a href="www.elmeuoncle.cat">El Meu Oncle</a></div>Martí Broquetashttps://plus.google.com/104087033744294960668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5843488299875437662.post-48779850440149314502010-09-15T05:51:00.001+02:002010-09-15T08:45:32.744+02:00De la "High-Life"<p>La marquesa de los Pinares de Abajo donava aquella tarda un « five o’clock » amb pastes i jazz-band, on s’havien reunit totes les elegàncies de la ciutat. Els invitats, de rigorosa etiqueta, anaven entrant als espaiosos salons als acords de la marxa « Hay que ver », interpretada pels negres falsificats amb sos exòtics instruments d’espatllar orelles.<a name='more'></a><br /></p><p>La senyora de la casa feia els honors amb sa amabilitat acostumada, i el cronista de salons es veia materialment assetjat pels aristocràtics concurrents, desitjosos de veure llurs noms en lletres de motllo, innocenta mania, gràcies a la qual alguns pobres periodistes poden treure sovint el ventre de pena.<br /></p><p>A l’hora del buffet hi hagué quasi bufetades per l’apresurament d’alguns invitats que no havien dinat per tenir major capacitat gàstrica disponible i ara sentien inaguantable pressa per atipar-se. Es parlà molt d’un incident entre don Nuño de los Manzanos i el baró de Torraneules, originat per una inoportuna trepitjada amb la consegüent visió estel•lar per part de la víctima. La cosa no prengué majors proporcions degut a la intervenció del baró del Xarel•lo, de la Protectora d’Animals, el qual logrà convèncer als contendents d’acceptar una transacció honrosa.<br /></p><p>Restablert l’ordre, i retornades en si les nombroses dames que havien sofert atacs de nirvis, es procedí a la repartidora del te mentre el jazz interpretava un aire japonès amb acompanyament de terratrèmol.<br /></p><p>L’animació arribava al seu màxim, però, sigui per efecte del te o bé per efecte de la murga, poc a poc els rostres dels comensals anaren prenent aspecte avorrit i s’escoltaren discrets badalls. La marquesa se n’adonà i digué per lo baix al seu marit :<br /></p><p> - Aquesta gent s’avorreix. Què els podríem fer per animar-los ?<br /></p><p>I respongué ell, en el mateix to :<br /></p><p>- Retirem-nos una mica a la sala propera i així podran entretenir-se a criticar-nos.<br /></p><p>No fallà la previsió del prudent marquès. Tan bon punt, pretextant una indisposició de la senyora, s’hagueren retirat, començaren els invitats a fer saborosos comentaris :<br /></p><p>- Han vist quin te més aigualit ? Aquestes pastes són de ciment armat !<br /></p><p>- Quina musica més desafinada !<br /></p><p>I així successivament cada u hi deia la seva i tots trobaven que mai s’havien divertit tant.<br /></p><p>Mentrestant, el marquès havia tingut una idea lluminosa per a retornar l’animació a sos convidats. Agafant un taxi de 0’60 el Km. el dirigí al Circ Eqüestre a llogar alguns actors.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_S57BC5oDY9s/TJBrYwjkx8I/AAAAAAAABXU/GSic3LmB_SQ/s1600/1923_De+La+High+Life.png"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 321px; height: 400px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_S57BC5oDY9s/TJBrYwjkx8I/AAAAAAAABXU/GSic3LmB_SQ/s400/1923_De+La+High+Life.png" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5517027616624003010" /></a><br /></p><p>A la poca estona feien sa entrada triomfal un malabarista, un clown i un prestidigitador en els salons de los Pinares de Abajo. Llur presència fou acollida amb gatzara general i tot seguit començà la representació.<br /></p><p>El malabarista agafà una dotzena de platets de te i llençant-los en l’aire restà sorprès al rebre en ses mans, els bocins dels plats, els fragments d’una aranya de cristall filat segle XVII que era el més legítim orgull de la senyorial mansió de los Pinares. Desprès posà en equilibri una cadira sobre son nas, i els convidats pogueren comprovar que els marquesos tenien cadires amb el seient apedaçat.<br /></p><p>En vista de l’èxit es retirà l’equilibrista i començà el pallasso ses gràcies.<br /></p><p>Després de fer un salt mortal de veritat per una formosa lluna de València dintre la qual es clavaren ses sabates, renuncià també a les proves gimnàstiques i es limità a fer riure a la concurrència amb aquells xistos de Circ que totes les mainaderes saben de memòria :<br /></p><p>- En què s’assemblen un elefant i un raspall ? I en què es diferencien un elefant i una puça ?<br /></p><p>Després va ensenyar al públic la manera de treure una moneda del fons d’una galleda d’aigua sense mullar-se la mà i fou abocant la galleda als peus dels convidats.<br /></p><p>Finalment, volgué amagar-se darrera un cortinatge i el féu caure damunt una tauleta plena de pisa i copes, els deliciosos sons de la qual divertiren extraordinàriament a la concurrència.<br /></p><p>Després començà ses tasques el prestidigitador amb l’adivinació del pensament. De seguida endevinà que el comte de Rocacòdol pensava en la mona de Pasqua i que el doctor Marfuga no pensava res. Acabat això féu quatre jocs de mans amb cartes i mocadors, transformà una cadira en un rellotge polsera i tragué quatre lloros de dintre una capsa de mixtos. Prengué després una garrafa, hi posà aigua i anà servint a tothom la beguda que li demanaven : vi, cafè, benedictine, conyac, petroli, etc. , etc. Al veure aquests prodigis, el vescomte de La Frontera, conegut per sa afició al Xerès, volgué inspeccionar la garrafa assegurant que sols hi havia aigua clara, i, per provar-ho, n’hi serví una gran copa. El vescomte la begué amb mostres de satisfacció i, sens parlar, l’allargà de nou per tornar-hi i després altra vegada. Apagada ja sa set digué sospirant :<br /></p><p>- Si jo hagués sabut que l’aigua clara era tan bona, no m’hauria gastat en vi tantes pessetes !<br /></p><p>Interrogat pels circunstants, confessà el vescomte que mai havia begut aigua, dons pensava justament que si quatre gotes fan malbé la carretera, quines destrosses no deu fer en nostres estómacs un trago d’aigua !<br /></p><p>Allavors el prestidigitador anuncià, com a « último número » una exhibició de pusses domesticades. Aquests interessants animalets començaren ses evolucions damunt la taula fent l’instrucció militar a toc de timbal i exercicis de gimnàsia sueca. Després fou exhibida la puça campió del salt d’alçada, guanyadora de la copa de plata jove en el concurs d’insectes paràsits de Xicago. Colocat l’animalet sobre un paper blanc, el domador li donà les veus de reglament :<br /></p><p>- Veiam. Faluga ! Un, dos, tres ; salta !<br /></p><p>I na Faluga saltà i anà a caure damunt la baronessa de Vitigudino.<br /></p><p>D’excuses i compliments no en volgueu mes. El pobre domador acabà els diccionaris d’urbanitat. La senyora baronessa, amb tota dignitat prengué amb ses mans enguantades el savi insecte i el retornà a son posseïdor. Aquest, renyant a la bestiola per son excés de zel, la col•locà de nou damunt el paper i tornà a manar-li :<br /></p><p>- Un, dos, tres ; salta !<br /></p><p>La puça no es mogué.<br /></p><p>- Un, dos, tres ; salta !<br /></p><p>No vol saltar. El domador pren la lupa per veure si ha pres mal en l’exercici anterior i, després d’observar-la detingudament, diu amb veu rancuniosa, inclinant-se molt fredament davant la baronessa :<br /></p><p>- Dispensi, senyora, però aquesta puça no es la meva !<br /></p><p>Aquest petit incident augmentà de tal manera la hilaritat de la concurrència que<br />el marquès de los Pinares cregué conve-nient despedir a la « troupe » i, poc després, es retiraven també els invitats els quals, si hem de creure el cronista de salons, restaren encantadíssims de tan deliciosa festa.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">GUILLEM D’OLORÓ</span></p><div class="blogger-post-footer"><p>.....................................</p>
Més contingut a <a href="www.elmeuoncle.cat">El Meu Oncle</a></div>Martí Broquetashttps://plus.google.com/104087033744294960668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5843488299875437662.post-38828883696302392892010-09-10T10:52:00.004+02:002010-09-10T11:26:27.136+02:00De Història antiga<p>Quan regnava el rei Pepet, nét i successor de Na Maria Castanya, l’ús de les aigües medicinals era gairebé desconegut perquè, no existint la fabricació d’ampolles, resultava molt incòmode llur transport, que alguns industrials havien intentat amb sacs i cistells sens lograr res de profit. Necessàriament devien estar molt atrassats en progrés quan no sabien fer una cosa tan fàcil com les ampolles que avui es fan bufant.<a name='more'></a><br /><p>Això en quan a l’ús de les aigües a domicili; ara, d’anar-les a prendre al balneari ja en sabien tant com avui, i cada estiu s’organitzaven colònies per anar a prendre les aigües que, naturalment, eren de colònia.<br /><p>Hi havia parers molt contraris respecte al punt en què convenia més passar l’estiu, doncs mentre uns opinaven per l’aigua de mar, altres preferien la de muntanya, essent ja cèlebres les viles de Caldes de Montbui, el nom de la qual es deriva de Mont-bull, al•lusió a ses calentes aigües; Caldes de Malavella, on vivia la cèlebre sàvia Urganda, i Montgat, centre dels partidaris del mar, nomenat així pels gats que hi agafaven amb l?« Anís del Mono » que compraven al passar per Badalona.<br /><p>Entre els partidaris de l’aigua de font hi havia freqüents batusses que contristaven a les persones pacífiques del reialme, fent que tothom s’afanyés a cercar solució al paorós problema.<br /><p>La solució vingué per ella mateixa, mes solament després de llargs anys de divisió i costant al pobre rei Pepet amargs sofriments. La cosa anà així, segons conta la crònica de l’arab Mulei Beni Ben, que vivia en l’any seixanta abans de la Camància :<br /><p>El rei tenia un fill, l’anomenat príncep Florit, tan formós com el seu nom i ben digne d’heretar la il•lustre corona del seu pare. Aquest, posant en son hereu totes les esperances de millorament de son regne, volgué donar-li una educació perfecte que l’habilités per regnar amb saviesa i equitat. A tal fi, quan el príncep tenia setze anys, l’envià a estudiar a Salamanca, on hi havia en aquell temps la fàbrica de savis més important de la « península e islas adyacentes ».<br /><p>Allí el príncep es portà durant alguns anys com el més perfecte estudiant, guanyant els primers premis a les classes de billar, empenyant-se el rellotge, no pagant la dispesa i sortint amb la colla cada vespre a rebentar guitarres sota les voltes de la plaça.<br /><p>Com el rei Pepet li agradava molt l’arròs amb carabassa, no li desagradà que els primers anys son fill n’hi enviés algunes a fi de curs, però passant temps i seguint els estudis del príncep en el mateix camí cucurbitaci pensà estalviar-se la matrícula i l’envià a cercar per son primer ministre.<br /><p>Al tenir-lo en sa real presència li dirigí el següent discurset, la copia taquigràfica del qual ens conserva la història.<br /><p>« Ejem ! ejem ! Fill meu, molt em plau reveure-us, però més em plauria si havéssiu tornat savi com jo us volia. Cal, però, acontentar-se amb ço que els déus ordenen i veig amb gust que si no haveu après de llegir, en canvi, vos han ensenyat a viure. Fill meu, teniu vint-i-dos anys, jo ja soc vell i aviat moriré ( aquí una llagrimeta, el fill : No, no ! ). Sí, fill meu, sí, ja m’ho conec prou ; baixo ràpid al sepulcre d’ençà que no puc pair les costelles, i per això, i a l’ensems per assegurar vostre esdevenir, he resolt casar-vos ( el príncep s’esgrogueí ). Vostra esposa serà na Dolça, filla del comte Johan Holor, el qual ( en veu baixa ) li dóna quatre milions de marcs per dot ».<br /><p>El príncep, tremolós i decidit a l’ensems, interrompé aquí a son pare, fent-li present que tal matrimoni era impossible ja que la gent es riuria de sa esposa anomenant-la na Dolça Holor de Florit.<br /><p>Florit, demés, confessà a son pare que li repugnava aquesta unió perquè estava enamorat i promès amb una formosa salamanquesa.<br /><p>El rei esclatà en folla ira perquè entre ses qualitats tenia la d’un geni infernal i llençà enlaire la corona i a terra el ceptre i d’una cossa estavellà el tron, acabant per fer tancar a son fill en la torre mes alta, dient-li que s’hi estaria fins que tingués a bé maridar-se amb l’opulenta na Dolça.<br /><p>El príncep plorà amargament sa dissort i d’aquí vingué sa salvació perquè justament això s’esqueia en un hivern molt cru i, plorant ell a la finestra, les llàgrimes anaven formant un llarg ciri de glaç que aviat arribà al peu de la torre, fins que, veient-lo prou rabassut, el príncep s’hi deixà anar, arribant a baix en pocs moments.<br /><p>Llavors travessà el fosso, que també era glaçat, i fugí vers la muntanya.<br /><p>El rei, al saber la fugida del seu fill, restà consternat. Després de fer matar al seu primer ministre, mida que prenien els reis d’aquells temps al succeir-los alguna desgracia, ordenà a sos vassalls que cerquessin arreu a son volgut Florit, amb la sana intenció de fer-ne mandonguilles en quan pogués arreplegar-lo.<br /><p>Després de molt temps de recerques inútils, decidí el rei anar a veure la cèlebre mala-vella de Caldes, la sàvia Urganda.<br /><p>Aquesta li digué que sa ciència no podia tornar-li el fill, però podia, en canvi, castigar-lo amb encantament perpetual, així com a sa enamorada.<br /><p>El rei s’hi avingué, i, després de regatejar un xic el preu del servei, la sàvia féu unes operacions per medi de les quals el rei Pepet pogué veure la donzella salamanquesa convertida en el fastigós animal que porta aquest nom i el príncep Florit transformat en roca dura.<br /><p>Mes Urganda s’emportà en el pecat la penitència perquè el príncep es trobava, a l’ésser encantat, en un poblet de la costa, vora el mar, i com seguia plorant incessantment, rajà de seguida de la roca una corrent d’ardents llàgrimes que esdevingué una font termomineral que prompte va fer la competència a la de mala-vella, la qual va perdre tota sa clientela, que trobava millor les noves aigües.<br /><p>Situades aquestes entre el mar i la muntanya prompte atragueren els partidaris de una i altre, posant pau al regne i al cor del rei Pepet, i donant origen a la mai prou lloada i tres vagades medicinal vila de Caldetes, on encara avui el pobre príncep Florit està plorant ardentment la seva dissort augmentada a l’escoltar com destrossen els veïns de la « colònia » l’harmoniosa parla de sa estimada salamanquesa.<br /><br /> <span style="font-weight:bold;">GUILLEM D’OLORÓ</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_S57BC5oDY9s/TIn4dmkVJDI/AAAAAAAABWo/hOikxNo380Q/s1600/1923_De+Historia+Antiga.png"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 310px; height: 400px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_S57BC5oDY9s/TIn4dmkVJDI/AAAAAAAABWo/hOikxNo380Q/s400/1923_De+Historia+Antiga.png" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5515212406144705586" /></a><div class="blogger-post-footer"><p>.....................................</p>
Més contingut a <a href="www.elmeuoncle.cat">El Meu Oncle</a></div>Martí Broquetashttps://plus.google.com/104087033744294960668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5843488299875437662.post-40669576844761094162010-09-09T14:04:00.009+02:002010-09-10T11:15:20.236+02:00El Comte l'ArnauPujant a Montgrony, sota un sol de justícia que em recremava l’esquena i em feia suar l’aigua beguda vuit dies abans, vaig deturar-me una estona sota el portal d’una caseta, rònega com totes les d’alta muntanya i plena de sentor d’herba fresca que hauria sigut deliciosa a no venir barrejada amb altres menys sanitoses.<br /><a name='more'></a><p>Mentre descansava se m’acostà un eixerit vailet que guardava allí vora unes quantes vaques, i creguí convenient enterar-me per ell de ço que em preocupava.<br /> <p>- Has sentit parlar del comte l’Arnau, menut ? <p>- Goita ! - féu ell, amb son pintoresc llenguatge. - També el coneixeu, vostè ? <p>- No he tingut mai el gust de veure’l. I tu ? <p>- Ah, quan ix no ens deixen sortir de casa perquè trona i llampega. <p>- I, doncs, com ho saps que surt ? <p>- Perquè la padrina ho diu. <p>- I surt sempre que hi ha tempesta ? <p>- Sí, sinyor, i em sembla que ixerà esta nit.<br /> <p>Efectivament, per la banda de Coma Armada treien el cap uns núvols gens afalagadors, en vista dels quals i tement mullar-me, en vaig despedir del menut i, a Bon pas, vaig emprendre el camí, arribant a lloc al moment que començava a ploure.<br /><p>Tota la vetlla dominà la tempesta i, havent passat el Sant Rosari vora l’escó, una velleta castellanesa ( s’anomenen així els de Castellar d’en Huc ) em féu notar que es sentien les petjades del cavall maleït i els udols del condemnat i dels llops infernals que el perseguien.<br /> <p>En anar-me’n al llit tenia el cap ple i excitat per aquestes rondalles, que sols escoltant-les en son marc adequat es pot comprendre l’efecte que causen, i quan després d’una hora de jeure no podia dormir, em vaig decidir a anar a veure personalment al paorós fantasma.<br /> <p>Vaig sortir pel reixat de dalt que dóna a la muntanya i, passant pel vell monestir de Sant Pere, vaig prendre el camí que porta vers Coma Armada.<br /> <p>La nit havia millorat; lluïa el creixent de la lluna cap a l aposta, però encara anava bruelant la tramuntana i pels cims seguia el rodolar del tro.<br /> <p>Vaig arribar a Santou i em vaig asseure vora el forat de l’avenc, decidit a esperar que el senyor comte tornés a casa.<br /> <p>No passà llarga estona. La tempesta tornava a davallar de les cimes i aviat em vaig veure rodejat d’espessa boira d’on sortien trons i udols. En la fosca lluí de sobte un llamp vivíssim i a sa claror vaig veure al cavaller que arribava. A l’ésser a la boca de l’abim, el cavall parà i ell descavalcà amb mostres de malhumor. <br /><center>Què és això que us surt del nas !<br />Valga’m Déu, val !</center><br />li anava a dir jo, recordant la vella cançó popular quan, oh, sorpresa ! el comte l’Arnau es treu un mocador de butxaca i es posa a sonar-se desaforadament. No cal dir que vaig callar-me la pregunta, que hauria sigut indiscreta.<p> - Què feu aquí amb aquesta nit ? - em digué, a l’adonar-se de ma presència. - Jo que hi estic tan fet m’he encostipat, què fareu vós ! <p>- Senyor comte - vaig dir-li, - per tenir l’honra de parlar-vos hom pot arriscar-ho tot. <p>- Doncs ho heu encertat de venir avui, perquè no penso tornar a sortir mai més. <p>- I quin motiu hi ha per tan greu resolució ? <p>- És que ja estic avorrit del que em passa ! Abans donava gust això de fer d’ànima en pena. Així que sortia, totes les portes es tancaven, la canalla s’amagava sota la palla, les velles penjaven creuetes al balcó i fins els homes no les tenien pas totes. Ara, en canvi, apenes baixo un xic de les cimes ja sento uns sorolls estranys més infernals que els meus. No puc defensar-me amb tanta competència. Aquí són uns embuts que canten, allà uns carros que tronen, més enllà uns molinets que fan musica... Vaja, que no es pot viure <p>- Però això és el progrés, senyor meu ! El fonògraf, el « David » i el piano de maneta son els útils més perfeccionats i indispensables per als estiuejants. <p>- Doncs jo m’estimo més estar-me a l’infern tot el dia - prosseguí l’enutjat comte. - I com si això no fos prou, ara les han enfilades en passar-se les nits al carrer amb lluminàries i focs i saraus, i naturalment, jo no faig més que papers ridículs. Avui mateix, sense anar més lluny, al passar per damunt de Ribes m’han disparat una estrella amb cua... <p>- Ah, un coet !... <p>- Cua o coet, la qüestió és que encara em cou la cremada que m’he fet. Vaja, decididament, no surto més. <p>- Però i vostre súbdits gumbernesos i castellanesos, no els podeu pas deixar. No sou el senyor feudal de Mataplana ? <p>- Bé veurem; si em prometeu no deixar venir mes aquesta gent de ciutat que tot ho destarota, potser encara em quedi. <p>- Els comunicaré vostre desig.<br /> <p>En aquestes sortí una fortor de sofre i flames verdoses de dins el forat i se sentí la veu d’en Pere Boter que cridava :<br /><p>-Ep, Arnau, que no tornes ? Mira que t’he escalfat el llit perquè suïs.<br /> <p>N’Arnau semblà vacil•lar, tement potser els turments que l’esperaven, però en aquest moment veié un globus de paper de la festa major de Campdevànol que venia a caure allà a vora i amb sa cara grotesca li feia ganyotes.<br /> <p>-Fins aquí em perseguiu ? exclamà furiós. - No surto mai més !<br /> <p>I ressonant sa armadura com la planxa dels trons en els teatres d’aficionats, es precipità a l’avenc seguit del cavall negre i dels llops.<br /> <p>Al mateix temps em vaig despertar trobant-me en el llit a l’hostaleria de Montgrony, mentre per la finestra m’arribava, en lloc del soroll de la tempesta, que ja havia passat, l’estrèpit de dos automòbils perseguint-se per la carretera de Gombreny i desvellant les muntanyes amb ses escandaloses bocines.<br /><br />GUILLEM D’OLORÓ<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_S57BC5oDY9s/TIjPsbAlEaI/AAAAAAAABWI/Nzqp_Cdh6zk/s1600/1923_El+Comte+L%27Arnau.png"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 365px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_S57BC5oDY9s/TIjPsbAlEaI/AAAAAAAABWI/Nzqp_Cdh6zk/s400/1923_El+Comte+L%27Arnau.png" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5514886105786552738" /></a><div class="blogger-post-footer"><p>.....................................</p>
Més contingut a <a href="www.elmeuoncle.cat">El Meu Oncle</a></div>Martí Broquetashttps://plus.google.com/104087033744294960668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5843488299875437662.post-72518059492481949012010-09-09T14:01:00.001+02:002010-09-09T14:03:14.276+02:00Guillem d'OloróRecopilació per anys i amb un criteri subjectiu, d’una part dels Relats Festius publicats a la revista EN PATUFET,des de l’any 1923 fins el 1936, sota el pseudònim de GUILLEM D’OLORÓ<br /><a name='more'></a><br />Nota sobre l’edició<br /><br />El criteri que he seguit per a seleccionar els diferents treballs que incloc en aquesta obra ha estat únicament de gust personal, quasi bé infantil, és a dir, els que crec que en un futur immediat poden agradar més als meus néts.<br /><br />Per altra banda he conservat gairebé sense canvis la versió original malgrat que alguns termes puguin semblar faltes ortogràfiques segons la gramàtica actual. S’ha de pensar que quan es van publicar aquests treballs feia molt poc que s’havien adoptat les normes gramaticals de Pompeu Fabra i es van tardar anys fins que s’aplicaren totalment.<br /><br />He procurat mantenir, dins lo possible, la maquetació original així com el tipus de lletra. Els dibuixos que he posat a moltes pàgines no van ser fets per en Josep Broquetas (la vena de dibuixant no se li donava gaire bé) sinó que són trets dels mateix exemplar d’En Patufet on venia publicat cada relat. Crec que amb les il•lustracions resulta més agradable a la vista.<br /><br />J. M. B.<div class="blogger-post-footer"><p>.....................................</p>
Més contingut a <a href="www.elmeuoncle.cat">El Meu Oncle</a></div>Martí Broquetashttps://plus.google.com/104087033744294960668noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5843488299875437662.post-35617156456212634552010-09-08T18:33:00.004+02:002010-09-08T18:48:30.231+02:00PròlegEn Josep Broquetas Rius, germà del meu pare*, fou el primer dels fills que tingueren el matrimoni Lluís Broquetas Peris i Maria Rius Romero, els meus avis*.<br /><a name='more'></a><br />Nasqué a Barcelona el 23 d’Abril del 1900 i la seva infància es va desenvolupar amb la normalitat d’aquella època més o menys trasbalsada per la Gran Guerra que es patí entre 1914 i 1918.<br /><br />La mort del seu pare quan ell tenia 24 anys li va canviar la vida de dalt a baix doncs es va haver de posar-se al cap de la família per a mantenir la seva mare i els seus tres germans més petits: Mercè, Lluís (el meu pare) i Assumpció.<br /><br /><div style="text-align: center;">* * *</div><br />Existia en aquell temps a Catalunya una revista familiar de gran tirada i que a més d’oferir un entreteniment literari per a totes les edats, difonia uns valors ètics, morals i instructius molt en línia amb el pensament d’aquell moment, a la vegada que exercia una important tasca pedagògica en l’ensenyament del català d’acord amb les normes gramaticals publicades per Pompeu Fabra al voltant de 1918.<br /><br />Aquesta publicació portava per títol EN PATUFET i el seu primer número va sortir l’any 1904. El lliurament era setmanal i en els moments de màxima difusió ultrapassava els 60.000 exemplars el que dóna una idea de la seva popularitat a Catalunya.<br /><br />Doncs bé a la mort del seu pare l’any 1924 en Josep es va integrar totalment a la redacció d’EN PATUFET i amb el pseudònim GUILLEM D’OLORÓ va publicar un relat humorístic cada setmana durant tretze anys lo que fa un total de quasi set-cents, a més d’un bon nombre de poemes festius així com bastants contes morals de la Biblioteca Patufet.<br /><br />També a la mateixa revista però amb el pseudònim DOCTOR GALENA va escriure una sèrie d’articles tècnics―divulgatius en els que explicava la teoria i la pràctica per a rebre les primeres emissions de Radio que en pla experimental feia Radio Barcelona.<br /><br />En els últims anys del segle XIX i primers del segle XX van produir―se una sèrie de descobriments i d’invents que van trasbalsar l’estil de vida que portava la societat diguem-ne civilitzada. En poc temps es va passar del dibuix a la tinta o al carbó a la fotografia (el 1888 G. Eastman comença a comercialitzar les càmeres Kodak), de l’espelma i de la llum de gas a la bombeta elèctrica (Edison 1889), de la màquina de vapor al subministrament regular d’electricitat (Westinghouse 1889), de les ombres xineses al cinema (Lumiere 1895), del carro de cavalls al automòbil (Ford 1910) i per últim de les senyals de fum a la Radio (al 1920 la KDKA de Pittsburg USA va ser la primera estació en emetre regularment programes de radiodifusió).<br /><br />Els catalans que aleshores teníem fama d’innovadors i de pioners de l’industria i de les ciències, fórem els primers d’Espanya en instal•lar una estació de radio que va ser anomenada EAJ―1 Radio Barcelona. El problema que es va presentar va ser la manca total de receptors a l’abast econòmic de tots i per lo tant els articles del Doctor Galena en que s’explicava la manera de poguer-se’l construir un mateix van assolir un èxit aclaparador.<br /> <br />Fins ara hem fet esment de la seva tasca com a escriptor, però en Josep era molt més que això. Dominava a la perfecció el grec i el llatí fins a tal punt que la seva feina principal era la de corrector de proves de la Fundació Bernat Metge, entitat dedicada a la traducció al català i publicació dels clàssics grecs i llatins.<br />Però hi ha mes: Com a membre de la Institució Catalana d’Història Natural era un estudiós de la Geologia i als vint anys va publicar dos articles en el butlletí d’aquesta entitat sobre les formacions geològiques en varies muntanyes dels voltants de Barcelona.<br /><br />La cosa no s’acaba aquí, no tant sols era un expert en les llegües esmentades si no que l'anglès no tenia secrets per a ell i tant es així que quan el conegut diari THE TIMES de Londres va convocar un concurs de contes, naturalment en anglès, ell en va presentar un i va guanyar el primer premi.<br /><br />I afegiré que a més era soci del Centre Excursionista de Catalunya i amb la companyia del meu pare i els amics que volguessin acompanyar-los es trobaven els dies de festa a les 6 ó 7 del matí a la plaça de Catalunya i tot xino-xano s’enfilaven al Tibidabo o Vallvidrera o Santa Creu d’Olorde o Sant Mateu i uns recollien pedres amb afany geològic, els altres feien fotografies i els que no volien fer res gaudien del silenci i la pau que en aquell temps eren molt corrents en eixes contrades.<br /><br />A l’hora de dinar no podia mancar l’arròs a la cassola que es feia be amb foc a terra (aleshores no hi havia incendis forestals) o l’encarregaven a alguna masia de les moltes que es podien trobar als voltants de Barcelona.+<br /><br />S’han acabat les activitats d’en Josep? No, ni molt menys! Ell era un enamorat de la mar tant pel que fa a la navegació com a la natació. Va aprendre Nàutica i, amb molts sacrificis, es va comprar un balandre (vaixell només de vela d’un sol pal i d’uns 6 ó 7 metres d’eslora).Sempre que podia sortia a la mar quasi sempre acompanyat del meu pare.<br /><br />Recordo una anècdota que m’havia explicat unes quantes vegades: Havien sortit de Barcelona de matinada i aprofitant un bon vent de popa es trobaven a alta mar a moltes milles de la costa. A l’horitzó van veure la inconfusible silueta d’un vaixell de guerra. A mesura que es va anar acostant se n’adonaren que es tractava d’un cuirassat de la Royal Navy britànica amb una eslora de mes de cent metres i un grapat de tones de blindatges i canons. Al ser a la seva alçada i refets de l’impressió que aquella trobada els va produir i seguint les normes de cortesia que s’estilaven en aquell temps entre vaixells de països amics, el meu pare va baixar i pujar tres vegades la petita bandera, que portava el baladre a popa, en senyal de salutació al gran navili. Immediatament i a traves dels binocles pogueren veure com un mariner baixava des del pont de comandament i a tota velocitat a traves de l’amura va arribar a popa i des allà amb la gran bandera de l’Uniò Jack va saludar també tres vegades a la petita embarcació. Cal tenir en conte que a aquella época la Marina Britànica estava considerada com la mes poderosa del mon.<br /><br /><div style="text-align: center;">* * *</div><br />Malauradament, en plena joventut, el 16 de gener de l’any 1936 va morir. Qui sap si la seva mort el va alliberar dels terribles esdeveniments que amb l’esclat de la guerra civil espanyola el 18 de juliol d’aquell any es haver de que patir al nostre país.<br /><br />Als quatre mesos del seu traspàs vaig néixer jo, i la meva avia va demanar als meus pares que en record de l'oncle em posessin de nom Josep. Així ho van fer, amb la condició, per part de la meva mare, de que fos Josep Maria, d’aquesta manera em lliurava de que, en família, em diguessin Pepet com sempre l’havien anomenat a ell.<br /><br /><div style="text-align: center;">* * *</div><br />La meva intenció al fer aquest llibre ha estat la de deixar un testimoni, per a les futures generacions de Broquetas, del que va ser un membre singular de la nostra família i del que per haver mort sense descendència se n’hauria esvaït el record.<br /><br />Josep Maria Broquetas i Doñate<br />Barcelona 12 d’Octubre de 2008<div class="blogger-post-footer"><p>.....................................</p>
Més contingut a <a href="www.elmeuoncle.cat">El Meu Oncle</a></div>Martí Broquetashttps://plus.google.com/104087033744294960668noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5843488299875437662.post-72271373148939958072010-09-08T18:28:00.005+02:002010-09-08T18:49:08.874+02:00DedicatoriaEn record d’en Lluís Broquetas Rius ― el meu pare ― que va pujar una família quan tot s’ensorrava.<div class="blogger-post-footer"><p>.....................................</p>
Més contingut a <a href="www.elmeuoncle.cat">El Meu Oncle</a></div>Martí Broquetashttps://plus.google.com/104087033744294960668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5843488299875437662.post-79265287531972431262010-09-08T14:02:00.009+02:002010-09-08T17:34:47.089+02:00IntroduccióAquest Bloc vol ser una versió digital del llibre editat (no publicat) pel meu oncle, en Josep Maria Broquetas i Doñate, que és una recopilació de l'obra del seu Oncle (i el meu Tiet-Avi), en <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Broquetas_i_Rius">Josep Broquetas i Rius</a>.<br /><a name='more'></a><br />La meva és només una petita contribució per fer més accessible a tothom, però especialment a tots el Broquetas d'arreu del món, l'obra d'aquest singular personatge i avantpassat nostre.<br /><br />Tot el mèrit del que aquí es publicarà recau sens dubte en la figura de l'autor original, en Josep Broquetas i Rius, i també es clar en l'esforç i la dedicació posada pel meu oncle, en Josep Maria Broquetas i Doñate, qui durant quatre anys va recopilar els textos d'en Josep Broquetas i Rius publicats a la revista En Patufet sota els pseudònims de Guillem d'Oloró i Doctor Galena.<br /><br />Les indagacions que hem fet ens diuen que per l'antiguitat dels textos aquests estan lliures ara com ara de drets d'autor. Si per la publicació en aquest bloc estiguéssim infringint els drets d'algun editor que desconeixem, demano que se'ns informi i retirarem qualsevol text que pogués atemptar contra la propietat intel·lectual d'altri.<br /><br />Martí Broquetas González<br />Barcelona 08 de Setembre de 2010<div class="blogger-post-footer"><p>.....................................</p>
Més contingut a <a href="www.elmeuoncle.cat">El Meu Oncle</a></div>Martí Broquetashttps://plus.google.com/104087033744294960668noreply@blogger.com0